Als que us agrada la muntanya, caminar, fer un cim, pujar a un llac, travessar boscos, resseguir rierols imagineu-vos que enlloc de matinar, agafar el cotxe, el tren, fer una bona excursió i tornar a casa cansats però satisfets, us quedeu a dormir a la mateixa muntanya per l’ endemà tornar a gaudir de l’ experiència. Sona bé?
Per mi una volta per etapes com aquesta dels Refugis del Torb, és sentir-te integrat a la muntanya. Durant 5 dies formes part d’ ella, és casa teva. T’ aïlles del món rutinari , el deixes mai més ben dit , per sota teu i agafes una altre rutina: Llevar-se d’ hora ,ben d’ hora, esmorzar i la única feina que tens és caminar al teu ritme i no parar d’ impressionar-te amb la diversitat de paisatges que et trobaràs.
Aquesta magnífica ruta uneix dons punts emblemàtics del Pirineu Oriental i la tradició muntanyenca catalana: La Vall de Núria i el Canigó. Passant per una innumerable llista de llocs mítics com: Camí dels Enginyers, Coma de Vaca, Coll de la Marrana, Esquerdes de Rojà, Pla Guillem, Mariailles,Canigó, Mentet, Carançà , Noucreus o Núria. En la seva versió Torb Standard aquesta volta de 73km i gairebé 5000 mts de desnivell es realitza en 5 dies, després si voleu fer cims o visitar valls properes trobareu multitud de possibilitats al mateix web: www.refugisdeltorb.com
Sigui quina sigui l’ opció triada l’organització us deixarà totes les reserves realitzades , així durant la volta no t’has d’amoïnar per temes logístics i al final de cada etapa tens la sensació de que t’estan esperant. L’ avantatge de fer una travessa amb refugis és total, es un plaer poder caminar amb un motxilla d’uns 6 kg enlloc de fer-ho amb una de 20kg si haguessis de portar tenda, sac, fogonet,etc. Un altre factor a destacar d’ una volta d’ aquest tipus són les relacions amb els altres , tant si vas sol com acompanyat, quan arribes a un refugi ets un més de la comunitat d ‘ aquell dia. Soparàs , dormiràs i esmorzaràs amb altres excursionistes de llocs ben diversos, ben plens d’ històries per explicar o potser seràs tu qui sorprengui als altres amb alguna anècdota de la jornada. Cada allotjament de la ruta té la seva personalitat alguns freguen l’ excel·lència com a Mentet per l’ acolliment, la cuina, la confiança. D’ altres són pràctics i acompleixen amb la seva funció d’ una manera més austera; hi ha de tot.
]
En el nostre cas varem triar l’ opció Torb Standard però en 4 dies , per nassos ja que ni la la feina ni els avis (sort en tenim d’ ells) es permetia cap altre combinació. Així que ens veiem obligats a ajuntar dues etapes i seguint la recomanació de l’ organització farem Mentet-Carançà-Núria en una.
Al ser del Ripollès aprofitem la proximitat per iniciar la ruta des de l’ Alberg de Núria on ens fan l’ entrega del pack de benvinguda, i així a la vegada gaudim del viatge en cremallera, http://valldenuria.cat . Una jornada en la que no trobem ningú a la muntanya, cosa difícil, i on després de recórrer tots els racons del camí dels Enginyers fem un bon entrepà al refugi Coma de Vaca amb l’ amic Xavier i ens posem el dia de coses. Sempre em deixa al·lucinat la grandesa del pla de Coma de Vaca ,i en un dia com avui, amb algunes boires, núvols, etc el fa encara més intens. Una boira pixanera ens deixa a l’Hostal Pastuira on estem sols i som tractats com a reis.
La segona jornada tot i ser llarga és còmode pel poc desnivell que té i és fascinant per la grandesa del paisatge. M’atreviria a dir que de totes les excursions del Pirineu és la que té unes vistes més extenses!!. I això que la boira ha jugat a aparèixer i desaparèixer fent encara més brillant aquesta llarga etapa. Un ràpid descens ens deixa a Mariailles a la falda del Canigó. Ens agradaria de poder fer el cim, però amb tants pocs dies no hi trobem cap possibilitat.
Deixa't estar de barretes energètiques[/caption]
No sé perquè ens mentalitzem de que la tercera etapa entre Mariailles i Mentet és més light, potser perquè va a poca alçada; però us asseguro que la pujada del Coll de Mentet no en te res de light. Després, gran sorpresa per l’acollidora Gîte d’ Etape de La Girade i per la calidesa en el tracte de l’ Erika. És el meu 42º aniversari i coincideix que hi ha uns músics belgues allotjats que després del magnífic sopar, ens sorprenen amb un concertillo. No es pot demanar més!.
La quarta etapa és la que ajuntem amb la cinquena i anem una mica apretats en horari. Les forces ja no són com les del primer dia, hi ha alguna bullofa que treu el cap per les nostres plantes i fa un ventet força fred. Tot i així després de suar la samarreta en el coll de Pal, Déu n’hi dó com puja!, arribem a Ras de Carançà. Un refugi escuet , senzill però en un enclavament magnífic. Una xerrada, un mos, una cerveseta i amunt que ens queda un llarg camí.
Qui no conegui la Vall de Carançà , recordarà aquesta etapa per sempre més. Per mi que conec molt bé les valls que envolten a Núria, és la més maca, sense cap mena de dubte. Suposo que la màgia de les muntanyes juntament amb la màgia de l’ aigua , els llacs, les roques, cims.........
I amb una mica de patiment arribem al Coll de Noucreus, on tornem a veure el Santuari de Núria i el final de la nostre ruta. Ja tenim ganes d’ arribar , estem cansats, ja no xerrem tant com els primers dies, el cansament psicològic fa que en mica en mica el cervell es comenci a activar amb els assumptes pendents, les rutines diàries no sempre desitjades, els problemes de la feina.... però demà quan tornem a les tasques feixugues de la llar o quan la feina ens torni a estressar un cop més, sempre podem tancar els ulls i emplenar-nos de la força del record i la satisfacció d’ haver fet aquesta ruta tant maca dels Refugis del Torb.
Text i Fotos: David Codony
