diumenge, 13 d’abril de 2008

Bloc a S.Joan de Vilatorrada

Ahir dissabte vem provar de conèixer un lloc nou, amb aquella il.lusió de descobrir roques noves en paisatges nous, de fet, no és aquest un dels motius pels quals escalem?. Aixi que gràcies a les ressenyes de http://www.canromu.com/ ens vem dirigir cap el cor de Catalunya a blocar com bojos tot aprofitant el fantàstic dia de primaver que feia.







I la veritat és que no ens ha decebut, no esperàvem blocs de dimensions tant descomnuals. La veritat és que espanten una mica i tot, alguns tenen unes alçades que hauries de portar un camió de crash-pads i un autobús de colegues per cobrir-te una caiguda. Nosaltres només en tenim un de matalàs i de cobrir-te gairebé zero, ja que en Lluc ( 1 mes i mig ) demana l ´atenció d´un dels dos quasi sempre. A part d´aixó i de que la roca es gasta bastant, més d´un bloc flipes amb els mistos dels peus; hem disfrutat força. Hem fet un passeig per la zona dipòsits i finalment hem blocat a la zona del submarí




En una travessa de 5b al dau



Hem escalat a la zona del Dau, tot ent travesses de 5b i passets de 4, per passar a la Triquinela on he fet els 6as de devant. Al de la foto de aqui a sota no he tingut collons de sortir desde dins del bloc , a més em sembla més dur que 6a o 6b , en acabat ho he provat sentat però agafant les regles del canto i ja és molt més humà. Una mica més amunt he provat un voraviu romo de 6b molt guapo però no ha caigut.





Un 6b de la Triquinela


Una estona al dau per la cara més dífícil en la que faig les dues cantonades de 6a, intento un 6b+, però res encara menys que abans, avui ja veig que no farem res de 6b!!. El nen plora molt, ens atavalem........excuses!! no surten perqué no i punt.




La Meri deixant-se la pell al 6a del totxo rossinyol


Un canvi de bloc ens porta al bloc Rossinyol: molt xulo en el seu grau, ara el nen dorm i podem provar els blocs tot dos junts i cobrint-nos les espatlles com deu mana, la Meri fa tres 5b i finalment prova el 6a (foto) que no surt però li deixa el nivell d´adrenalina i ràbia prou ple per una setmana més. Finalment provo uns 5c molt explosiu al totxo del damunt Ulls i un 6b de forats grans i romos durant 4 pegues i tampoc surt. Un momrnt abans de marxar la Meri és amb el nen i sugerint-me un peu aquí o un peu allà i zas!.... dos romus, un dinàmic, un altre i 6b a la butxaca! Al final l´esforç avui ha tingut premi, ja sé que no sempre és així; però quan va bé, va bé


Els camps de conreu a la primavera tenen una llum especial no?

1 comentari:

skalada ha dit...

Disculpa, he perdut el teu correu, me'l pots tornar a enviar? pel Bloc de blocs...