dissabte, 1 de novembre de 2008

Cerdenya: L´escapada


Bidiriscottai

Donçs sí hem aparcat el nen als avis, uns billets per 60 euros de Ryanair a l´Alguer , 90 euros de lloguer de cotxe per 3 dies , menjar i birres 100 euros més; dormir : tenda bivac Decarton. 3 dies és molt poc temps , realment com a mínim en fan falta 5; però és lo que hi havia. L´illa és MOLT més gran del que sembla i els desplaçaments són MOLT MËS LLARGS del que semblen, sobretot si agafes carreteretes turístiques. Pel poc que vem veure és més interessant la costa oriental, la que mira a Italia, l´altra és més planera l´interior igual. A nivell d´escalada és impresionant la de roca que hia ha sobretot al costat oriental. Nosaltres la vem cagar perqué tenint tant sols tres dies hauriem d´haver anat a cala Gonone i sectors del voltant, vem anar al sudest a unazona força interessant que és Domusnovas molts sectors, diversitat de vies i orientacions clima agradable.

Després vem anar a Isili zona interior , la calor pot ser dura de soportar. Menys zones ; interessant però res de l´altra món. i finalment vem anar al sector de Cala Gonone, molta roca , molta paret salvatge i secrors turístics a rebosar de trepas.


Domusnovas , hi ha una carretera per dins la cova

Aqui es veu la cova de Domusnovas , amb una carretera que l´atravessa amb sectors a la boca sud i a la boca nord. Al nord vies d´aspecte dur,dur,dur, bastants sectors, nosaltres vem anar al sud a un sector que s´havia de caminar 20 minutets , vem estar ben solets tot fent vies de 5- 6c, bona roca ben equipat.


Tot preparant-se per tibar



Un 6c+ rabiós


Un break per agafar forces




La meri en un 6a+ força maco





Les parets d´Isili



A Isili una petita vall amb petites parets destaca la paret de la pedra filosofal una paret de forats molt guapa però per ser excel.lent li falten 5 mts d´alçada, les vies es fan curtes. Aixó sí als 6a ja tibes i al ser un sector antic les vies estant una mica sobades i les reunions no són l´hostia.


Menda en un 6a





La menda tibant dels foradets



Al migdia vem marxar d´Isili cap a cala Gonone per l´interior: NO HO RECOMANO a ningú , vem estar potser 4 hores de cotxe fent curves i més curves. és millot tornar enrera i anar a buscar l´autopista i fer tota la volta. Aixó sí el paisatge és bestial sobretot quan arribes a Jerzé i remuntas per la costa, per cert aqui hi ha uns sectors que han de ser molt i molt guapos hi a roca per tot arreu.


Contrast de roques i colors

A cala Gonone hi ha diferents sectors típics d´escalada costera, nosaltres vem escollir Bidirscottai, recorda una mica el Garraf. Vem ensopegar un dia de molta xafugor i era impossible escalar al sol. En aquests sectors la masificació està a l´ordre del dia, però sorprenement vem ser els primers en arrivar ( no ens havia passat mai!!) allà a les 10. Es nota que la gent està de relax o surt molt per les nits perque fins les 12 no va venir ningú.


Uff! quina calda....

Vem escalar a la típica placa de 5b-c que ni ha uns 6 tots molt guapos i que queda al´ombra perqué és dinas d´una cova. Vem veure fer un 6a que atravessa tota la cova per una vira que es veia molt interessant. Finalment una mica més a l´esquerra un desplomillo de forats boníssims i vem fer un 6b+.



La meri aguantant la calor i tibant-li de primera!!

Donçs aixó és tot, la propera vegada vindrem amb la furgo per passar-hi unes vacances tot combinant Corcega i Serdenya perqué realment val la pena. A nivell de vies llargues hi ha molt potencial, constanment veus parets que t´aturen el cor!!! Hi tornarem.!!!!












dijous, 9 d’octubre de 2008

Cresta del Quazemí al Canigó


Vista de l´itinerari
Com que les lesions dels dits no es curen seguirem fent crestisme que així, almenys toco una mica de roca.
Aquest cop hi he anat amb en Dani ,que ha comença la seva espectacular progressió del Canigó al K2, us mantindré informats. sempre m´havia fet il.lusió pujar aquest emblemàtic cim que tants cops veig desde les muntanyes de casa. fem el viatge cap a les terres perdudes al vespre i dormim al mateix coll del refu de Mariailles fent un bivaquillo. Ja no m´en recordava del plaer del bivac: cel estelat, humitat, rasca, la nit anterior en Lluc no ha parat de plorar així que de son no m´en falta, bueno ja dormiré millor demà...
Aproximació llarga de 2,30h primer seguint el camí del Canigó per boscvos d´avets, moixeres de guilla( OKmaKO) i un cop arribes a un altiplà t´enfiles a saco pel dret cap adalt del Quazemí ( unaputada!) Un bon esmorzar ens deixa apunt d´arrencar la cresta.
Tot esmorzant Inici de la cresta
Es una cresta fàcil, divertida, força maca i fotogènica; el tram més complicat es passar els diversos gendarmes: El primer el passes per un forat destrepant en plant xemeneia sense cap problema (divertidíssim);

Fent pràctiques de Odini
el segon em sembla que ens equívoquem al fer-lo per el N-NO en veure una baga abandonada: un descens i una travessa una mica complicats pel grau de la cresta (encigaladetor); el tercer sí que el fem bé fent un flanqueig pel S-SE molt maco i fotogènic.

Un cop passat els gendarmes Un tram fàcil i agraït
Un tram més fàcil ens evoca a la remontada final, amb un petit tram vertical de molt bona presa, i fàcilment asegurable amb un parell de friends tot seguint el fil de l´aresta.
Verticalitat i bona pressa Aquesta anava abans ,2º gendarme
Arribada al cim tot xino-xano i 2.30h més de descens fins el cotxe i cap a casa a canviar bolquers!
Bones vistes Un cim ben català
P.D.: Val la pena vindre amb el dipòsit de benzina a rebentar ja que a França moltes bencineres són de supermercats amb unes targetes especials ( carte blue) no val ni calés efectiu ni plàstic!!, vem haver de baixar fins a Prades per trobar una que acceptessin calés!!!.

divendres, 15 d’agost de 2008

Cosetes furgonetisme

Com que segueixo sense poder escalar per lesions d´un dit a cada mà una per sobreentrenament i l´altre després de tirar-me de cap a la mountain bike i com que em pico com si tingués 18 anys, vaig volguer fer un interior apurant frenada estil Rossi i vaig acabar per terra tipus Llorenço.
Ara em dedico al bricolatge, les feines de casa, assumptes pendents,etc..
Ja se que no és n post d´escalada i que ultimament no m´estic lluïnt, però ´´es lo que puc fer ara per ara...... allí va!!!
CALAIX
m´he fet un claix per accedir més comodament al fons del maleter a base de fustes dm i unes guies extensibles de 50 cm amb una porteta que serveix de tauleta d´emergència







TEMA LLIT
Desde el principi dormir amb aquesta multivan sens feia incomode jaque el seient un cop estirat fa els bonys que no et deixen estar bé. Parlant amb gent finalment hem trobat la sol.lució amb un craspad ( que desde que tenim nen el fem servir força). A diferència de molta gent el craspad no és de tres peces sino que aprofito el matalaset del maleter, l´unic és que l ´he aixecat fins a l´alçada del crashpad i a la vegada em serveix per tenir un departament independent per a taules i cadires. que us sembla?

diumenge, 29 de juny de 2008

Pic Rodó cresta W-S

La cresta W i el pic Rodó, s´imaginen línees possibles a la paret w....

Doncs seguint amb el meu procés tendinític aprofito per fer un retorn als inicis i juntament amb els meus amics, Guies de l´Alt Ter , en Joan i en Marc anem a fer aquesta travessa al Pic Rodó de l´aresta W. cim i la clàssica aresta Sud cap al cim de l´Anyeller, tal com planteja en Pako Crestas al seu llibre al respecte.
La meva darrera etapa com escalador m´he dedicat més a l´esportiva per comoditat , poc compromís etc, però quan retornes als orígens com aquesta ascensió és una mica com una terapia regressiva d´un psicoanalista. Un viatge a l´interior que et crea sensacions records, existència,...vida viscuda!.


En Marc al primer tram i més difícil

La cresta en sí no és excesivament complicat, tant sols uns primers 60 metres de III+ que anant amb trekings i amb el tipus de roca prinenca de les contrades , ja t´ho fa mirar. Aquest primer tram trobes un parell de claus just als primers metres a l´esquerra del fil de l´aresta i es pot fer una bona reunió en un pi solitari.


Resseguint el fil cap a la zona més fàcil
Es segueix pel mateix fil i una mica de travessa a l´esquerra, 1 pitó, i l´aresta ja es torna més sencilla en dificultat però guanya en bellesa. Aquest tram fins al cim es pot fer en ensamble curt aprofitant els becs per asegurar-se.

En Joan en una plaqueta de III+
Després d´aquest tram aeri i disfrutón de cop i volta arribem a les rampes finals que donen nom al cim. Bon moment per contemplar l´entorn, les petites parets que envolten aquestes valls tant properes a la gran urb i en canvi tant ferestegues. Ai! si la roca fos de bona qualitat i les parets més llargues.......


En el destrepe

La tornada seguim l´aresta S. més sencilla amb les cordes plegades tot i que hi ha un parell de resalts fàcils , tb evitables, que pot ser interessant lligar-se. Un petit destrepe equipat amb una corda fixa amb nusos en bon estat a dia d´avui i ja fàcilment cap al coll d´en Bernat i tornada a Núria a fotrens una cervessa ben merescuda!

El menda anant cap l´Anyeller

Mencionar que la Patata, la gossa d´en Marc , va fer la integral per l´aresta al complert. Certament al.lucinant com s´enfila la gossa i lo més fort quan troba un tram que no pot pujar o baixar no cal preocupar-se perque tard o d´hora acaba trobant algun pas, canaleta o vira i torna a retrobar-se amb nosaltres. Xapó una autèntica guia de muntanya!!.
Aquesta vaca hauria de fer-se la pedicura, no?

divendres, 13 de juny de 2008

Tendinitis = Delta de l´Ebre






Donçs així està el pati!!. Un excés d´entrenament. em van regalar el llibre d´en David Macià i a entrenar com un boig al "megaplafó" de Ripoll. 15 dies dedicant-me a fer series de repiticions de moviments de bloc durs al 90% , han set suficients per deixar-me KO. Ara he de patir per quarta vegada en la meva dilatada vida d´escalador una puta tendinitis en l´anular de la dreta. Paciència, repós absolut i corrents,resonancies etc ... anar pagant.
Per aixó hem aprofitat per anar al delta un lloc on hi ha poca roca , tot i que cap al Montsià que queda allà mateix, es veu bastanta roca i em sembla que hi ha alguna zona.






La millor manera per visitar el delta és amb bici. Vem llogar un remolc per nens per en Lluc però amb els seus 3 mesos i mig no el podiem sentar i anava estirat enmig de coixins, anar saltant amb cada perdreta del camí , tot aixó amb una calor de collons...... resultat 2 km després giravem cua i cap a la furgo a buidar les reserves de cerveses. El dia següent ho vem intentar amb el trasto aquest que pesa com un mort i no hi ha qui el mogui, a la que venia una pujadeta havia de baixar i anar corrent i empenyent a la vegada!!! un altra fracàs!! Potser haurem d´esperar a que el xaval creixi un mica?

El paisatge és al.lucinant, dunes, canyissars, arrosers. Un contrast bestial amb el nostre paisatge muntanyenc del Ripollés.










Evidenment el més interessant són les aus migratòries i els seus habitats. Aquí la Meri va caçar aquest Martinet de Nit. A le´Encanyissada i vem veure els flamencs,etc




dimecres, 7 de maig de 2008

Bloc a Lleida: Maldà i Belianes



Seguint aquesta tendencia bloquera en que ens trobem actualment vem anar a buscar nous horitzonts cap a la terra ferma, en concret el Pla d´Urgell. D´aquells llocs que hi passes tot sovint per la carretera però que mai et dignes a parar, sinó és per canviar l´aigua de les olives o fer alguna parada técnica. Dons ben bé que val la pena sobretot ara que els camps són ben verds i encara no apreta prou la calor, a més a més tenen com no bon oli.
Però per el que ens interessa que és el bolc tampoc és mala zona , en concret vem anar a Maldà el primer dia i a Belianes , just al costat, el següent.
Maldà és una petita zona amb blocs dispersats però molt interessants , llàstima que alguns blocs em van donar una sensació de deixats, com si no hi anés ningú, sense rastres de magnesi, matolls arrant de bloc,etc. D´altres però estan ben actius, ens vem quedar al submarí on vem fer els 5c´s varis i dos 6b´s amb final comú. El 6c el vaig probar però massa dur per mi,aquest bloc té uns bons bidits com el de la foto. Ben aprop hi ha el bloc del dau just devant de l´església i un bon mirador de la zona, segur que poden sortir unes fotos bones. De fet era la intenció però en Lluc ja comença a superar l´index permisible de decibelis en plors a tot cor i hem de retirar-nos a la furgo.
El dia després ens deixem caure ala zona de Belianes , a les Roques del Barret, d´aproximació 0, de fet el parking és enmig dels blocs. Avui el dia apreta més la calor i no ens hi estem garie, fem un tastet dels diferents blocs però sense repetir massa. Comencem amb el sector Costella amb uns quarts en que has d´apretar per fer-los a vista. La proximitat del sector ens permet fer una invasió tipus pixapí amb cotxet, cadira per donar de mamar, paraigües-parasol, etc si no fos perque esta prohibit hi portariem la barbacoa també!!

A l´esquerra d´aquest sector probo un 6b molt estètic amb uns bons passos, la sortida és d´aquelles tipus mantel agònic i com que estem sols prefereixo no fer ja que no ho veig massa clar.


Totes les ressenyes i localitzatcions les vaig trobar al blog del Ferran Guerrero.