Vista de l´itinerari
Com que les lesions dels dits no es curen seguirem fent crestisme que així, almenys toco una mica de roca.
Aquest cop hi he anat amb en Dani ,que ha comença la seva espectacular progressió del Canigó al K2, us mantindré informats. sempre m´havia fet il.lusió pujar aquest emblemàtic cim que tants cops veig desde les muntanyes de casa. fem el viatge cap a les terres perdudes al vespre i dormim al mateix coll del refu de Mariailles fent un bivaquillo. Ja no m´en recordava del plaer del bivac: cel estelat, humitat, rasca, la nit anterior en Lluc no ha parat de plorar així que de son no m´en falta, bueno ja dormiré millor demà...
Aproximació llarga de 2,30h primer seguint el camí del Canigó per boscvos d´avets, moixeres de guilla( OKmaKO) i un cop arribes a un altiplà t´enfiles a saco pel dret cap adalt del Quazemí ( unaputada!) Un bon esmorzar ens deixa apunt d´arrencar la cresta.
Aquest cop hi he anat amb en Dani ,que ha comença la seva espectacular progressió del Canigó al K2, us mantindré informats. sempre m´havia fet il.lusió pujar aquest emblemàtic cim que tants cops veig desde les muntanyes de casa. fem el viatge cap a les terres perdudes al vespre i dormim al mateix coll del refu de Mariailles fent un bivaquillo. Ja no m´en recordava del plaer del bivac: cel estelat, humitat, rasca, la nit anterior en Lluc no ha parat de plorar així que de son no m´en falta, bueno ja dormiré millor demà...
Aproximació llarga de 2,30h primer seguint el camí del Canigó per boscvos d´avets, moixeres de guilla( OKmaKO) i un cop arribes a un altiplà t´enfiles a saco pel dret cap adalt del Quazemí ( unaputada!) Un bon esmorzar ens deixa apunt d´arrencar la cresta.
Es una cresta fàcil, divertida, força maca i fotogènica; el tram més complicat es passar els diversos gendarmes: El primer el passes per un forat destrepant en plant xemeneia sense cap problema (divertidíssim);
el segon em sembla que ens equívoquem al fer-lo per el N-NO en veure una baga abandonada: un descens i una travessa una mica complicats pel grau de la cresta (encigaladetor); el tercer sí que el fem bé fent un flanqueig pel S-SE molt maco i fotogènic.
Un tram més fàcil ens evoca a la remontada final, amb un petit tram vertical de molt bona presa, i fàcilment asegurable amb un parell de friends tot seguint el fil de l´aresta.
Verticalitat i bona pressa Aquesta anava abans ,2º gendarme
Arribada al cim tot xino-xano i 2.30h més de descens fins el cotxe i cap a casa a canviar bolquers!
Bones vistes Un cim ben català
P.D.: Val la pena vindre amb el dipòsit de benzina a rebentar ja que a França moltes bencineres són de supermercats amb unes targetes especials ( carte blue) no val ni calés efectiu ni plàstic!!, vem haver de baixar fins a Prades per trobar una que acceptessin calés!!!.
5 comentaris:
Que maca l'excursió, me l'apunto. Quina dificultat té? és que m'agradaria anar-hi sol. Ai m'oblidava felicitats per l'activitat
Gràcies mingo, La nova guia de T.Dulac dels Pirineus de LLevant ho marca AD inf, de fet hi ha algun tram de IV fàcil, ara baixant del segon gendarme que ens vem encigalar vem acabar fent cinqué-alpí que amb les trekkings sembla més i tot. Suposo que si ho passes per on toca és més fàcil. Cotxe-cim-cotxe 7-8 hores.
hola! enhorabona per l'activitat, és una aresta molt wapa! A nosaltres ens va anar bé aquesta ressenya: aresta Gasamir. Mingo, penso que la disfrutaràs més anant amb companyia!
salutacions
Sembla ben parida aquesta cresta! I més a prop de casa del que sembla... Seria possible passar una ressenya més acurada? Nom em sona la guia que dius...
Enhorabona per la cresta
Tant a la guia nova ( Les pyrénnés du Levant: Pascal Tetas i Tomas Dulac; 40 euros) com en el link que has posat (gatta) la descripció és molt similar, si fa o no fa és el mateix, per fer la sol mingo crec que sense tenir unes dificultats tècniques excesives, sempre tents el risc d´encigalar-te com nosaltres o que s´et deixi anar un bloc recorda que és pirineu i la roca és com és.
Publica un comentari a l'entrada