dissabte, 15 d’agost de 2009

Volta al Taga (26 Km ai! que no arribo a casa)

Són les 6 del matí a casa, som al llit, no paro de donar voltes i no aconsegueix-ho tornar-me a dormir per tant , com molts altres pares de família , decideixo que és un bon dia per anar a fer una tirada llarga tot corrents a veure que em surt.
Cansat de l´estrés de córrer una horeta a l´hora de dinar, salto del llit, esmorzo ràpid i marxo amb la il.lusió de fer una bona volta. Són les 7.30 la Meri i el nen dormen per tant calculo que encara tinc un parell d´hores anant bé.
Pujo a Coll de Jou per la carretera enlloc del camí dret ja que m´interessa fer quilòmetres. Gaire bé una hora, i em trobo molt a gust......... que faig: Taga , S. Amand ? Com que em noto bé s´em ocorreix baixar fins a Surroca i pujar al Taga per la Portella d´Ogassa.
De fet, per aquí no hi havia passat mai i no em sembla pas mal camí i ntento no deixar de córrer en tota la pujada, suo com un porc, són les 9 i el sol comença a picar , no hi veig de les gotes que baixen per les olleres, s´em fica la suor a la boca amb aquell gust salat, el cor em salta.. probablement si anés a peu aniria més ràpid però m´he fet la proposta d´arribar al coll corrents i així serà......ufff! ja sóc a dalt ara més xinonaxo i caminant lleuger una mica, arribo al cim.
Hi ha força gent es nota que és el pic de l´estiu, ara ve quan la cago enlloc de tornar cap a casa que ja està bé el que hem fet avui decideixo baixar pel costat de Pardines passant per una pista que ja conec d´ haver pujat am bici, que va per damunt de Can Barratort i Mas Conill fins que vas a petar a Conivella després pases pel Repetidor i Bruguera.
En tot el matí només m´he fotut un gel i vaig bevent de les fonts que hi ha. Però ara em moro de set i quan trobo un rierol l´efecte em dura 10 minuts i ja torno a tenir set, s´em fa difícil córrer he passat de 5- 6 min/Km a 7-8 min/km, s´em acaba la bateria del GPS ja que no l´havia carregat perqué només havia de sortir un parell d´hores i al final n´acabo fent 3।30 i 26 Kms de muntanya . Ja hi posare les fotos,i el track quan acabem el trasllat!!!

dilluns, 20 de juliol de 2009

III Cursa Olla de Núria


Arribada destrossat i Miquel oferint-me cervesa

Amb aquest post encetaré un nou tema que serà el córrer per muntanya , Ara que fa 3 mesos que m´he deixat de fumar després de 20 i pico anys fumant em trobo superagust i el correr ´m´estar enganxant d´alló més heavy. També amb el nen m´es molt més àcil sortir a córrer una hora que no pas anar a escalar 3-4 hores mínim ( tot i aixó no deixarem d´esclar). Així que a correr i a disfrutar!!!!!


El traçat un clàssic excepte la pujada al Puigmal per l´Ortigar


Imatge extreta de correrxmuntanya.blogspot.com gràcies!!!
Hi ha una foto gairebé de cadescú, genial!!

Aquesta cursa ja la vaig intentar l ´any passat però es va suspendre al fer un temps més propi de l´hivern que no pas de finals d´estiu. Aquest any un 19 de Juliol amb un dia espectacular , garebé sense gota de vent!!! 422 inscrits Gran Premi intenacional de les nacions, etc un exit: hi havia tots els bons: Roc, Mejía, Jornet, , etc... Un luxe.


Perfil: 1938 acumulats positiu

Per la meva part m´ha faltat aguantar el ritme, tot i conéixer l´itinerari, he sortit massa fort; en part empés per la massa de cracks, i a partir de noufonts el meu ritme ha caigut en picat, inclós patint rampes espontànees que m´obligaven gairebé a parar. L´any que ve intentarem millorar aquesta resistència!!!. Pnsava trigar al voltant de ,les 4 hores i al fnal n´he fet 4,10. Ptse! S´ha de millorar.
En Kilian Jornet guanya la cursa amb 2,1o aprox. Si en lloc de parar a meta hagués fet una altra
volta al´olla m´hagués atrapat!!!!


La primera arribada ameta d´en Lluc

divendres, 29 de maig de 2009

Un cop més Targasone


Buff quina pudor! no em motiva aquest pas

Dia brillant, i cap a Targasonne. Mica en mica anem coneixent tots els sectors gràcies a la guia, tot i aixi avui ens hem quedat on s´hi deu quedar el 99% de les noves visites: Dieux payennes- Taz . De fet les fotos són dels primers blocs que et trobes un op passes el muret, a peu de camí.










k-team a Camarasa

Ja feia temps que ho deiem, ja tocava la darrera sortida del k-team Ripoll a Alós- Camarasa amb criatures i tot. El peque encara dona guerra i tot i el munt de mainaderes que erem no vaig tirar mases fotos.




A Camarasa vem escalfar a xulo piscies i després vem anar un sector abans de les pasareles que no ´se com se diu però te vies de 30 mts molt bones, en vem probar un parell del centre de 7a. Collunudes !! hi tornarem

dimarts, 21 d’abril de 2009

Bloc dels Nardi video

Video prova. Marc fent l´esperó, començant sit i sortida rabiosa rebotant!!

dijous, 16 d’abril de 2009

Bloc a Cubells

La primera sortida de la teòrica primavera!. Dijous de setmana santa va fer un dia propi de l´época; però divendres a ens llevavem amb plujes fresca, etc, aquest hivern que sembla que no té fi.........



Vem anar a Cubells per conéixer el sector. Però no ens va acabar de fer el pes, pocs blocs i molt prop de lanacional, cosa que fa que sentis cotxes constanment , tot i així la roca és bona i es ereix una visita, ara només una pels que no som d´aquesta comarca.



De fet on volia anar era a Cògul, que ara ja m´he enterat que sembla que és la millor zona, d´aquesta part de la Lleida planera; però la falta d´informació em va fer confonfre, ja hi anirem !!.









dissabte, 28 de març de 2009

Una esquiadeta al Puigmal

Per fi hem aconseguit que una de les moltes propostes interesants quan fem quintos sigui duta a terme, les propostes que fem quan ja portem una caixa de quintos, millor que no les fem mai que encara tindriem problemes. Tonteries a banda un cop portada la canalla a les seves respectives escoles/guardes enfilem cap a Puigcerdà a buscar l ´Albert i cap a l´estació d´Err -Puigmal.
A per cert el company de barra (amic) és l ´Oscar .
El panaroma es presenta bé encara hi ha força neu tot i que fa una mica massa de calor. Ens enfilem amunt, jo maleïnt-me els meus òssos ja que veig que ràpidament em deixen enrrera , de l ´Albert ja m ´ho esperava però l´Oscar em sorpren si que va bé aixó de deixar-se de fumar!!.
Ara quan m´acabi aquest cigarro jo també ho faré.
Bé no hi ha masa més a dir, anar pujant , anar suant , anar patint, l´Albert anar cantant cançons de quitxalla ( que és maca aquesta paraula!) amenitzant la festa i fins dalt, pel camí deixem un, que dilluns l´operen de fimosis ( li penjaven les pells), etc.
I finalment el moment més esperat: L´Oscar no sabia que dins la furgo hi duc una nevera , evidenment plena de cervesses, encara ara veig la seva cara d´alegria a l´oferir-li una cervessa ben fresca en acabat de l´esquiada ( no és aixó la feliciat??). La resta ja us podeu imaginar tornar cap a casa, dinar a Fornells amb la Meri iel nen............... però si duia 6 cervesses a la nevera com és que no en quedava cap a l´arribar a casa ( més promeses per la setmana que vé)



divendres, 27 de març de 2009

Escalades per Andalucia



Doncs aquest Novembre vem anar a Andalusia amb la fugo el nen i tots els paracols, vem voltar força , excursions bicicletades, turisme del clàssic i quan vem poder vem fer nes pincellades déscalar. El primer intent va ser infructuós , vem anar a Los Cahorros que fa un congost bastant encaixonat i on hi ha vies per tot arreu. El lloc ésmolt bonic i suposo que quan la calor apreta s´hi ha d´estar bé; però al Novembre carda bastanta rasca només hi havia uns enscalant així qe vem fer l passei-excursió i cap a la terrassa a fer birres!
Després vàrem aprofitar el fet de tenir una cosina estudiant a Granada perque ens fes de mainadera i aiíx poder escalar més tranquilament i així va ser. Al nord de Granada hi ha la zona d´Alfacar interessant en el grau mig-baix , bona roca , bones vies l áproximació et permet anar al cotxe si tr´has deixat algu...... perfecte.
Entre mig un dia vem intenat anar a Los Vados que també té bastant bon nom, però els sectrs fàcils estant ben bé a peu de carretera més ben di a peu de la nacional que comunica Granada amb la costa i Málaga iel transit és trepidant, vaig pujar a veure els sectors bons i es veien ben paris, ara el soroll de fons és pitjor que un diumenge a Montserrat per la zona Nord.


I vem tiar cap al Torcal d´Antequera, un lloc molt ben parit d´una estètica impresionant i idílic; tot i que a nivell d´escalar les vies són rares i l´equipament i la concepció una mica antiga. Tot i així de visita obliga per l´interés paisatgistic.



Aquí vem probar de portar el parque, la corda, les maletes d´escalar, la maleta del nen,la motxil.la del nen..... uFFFF quina agonia: una aprox de 5 min vem estar 20 minuts agònics .



I total després no s´hi va voler estar ni 5 minuts en el puto parque!. Ara ja no el portem tenim una microtenda d´aquestes decatlons que tampoc si vol estar però al menys no pesa res. Si és que voluntat no ens falta!!



I finalment un clàssic dels clàssics: El Chorro per mi potser una de les millors zones que hem vist d´Andalusia, tot i que no vem escalar a la zona del Desfiladero pel xou que sognifica anar amb el nen, tot i així hi ha forces zones a fora del congost sense dificultats i força interessants.