Un divendres d’aquests que em socialitzo en modus real, em trobo
l’Oriol al Floks, que ve dels Alps hipermotivat i ràpidament ja
estem lligant una sortideta per la setmana que ve, fantàstic! Ho
celebro amb una birra més, és divendres i no es pot fallar a la
tradició.
Després de gairebé 5 hores de viatge, anem xerrant amenament i ara ja estic assumint on m’he enmerdat, els darrers 10 anys he fet bàsicament esportiva i alguna vieta més o menys difícil sense sortir massa de la zona, i sense massa compromís. Un cop m’ he mirat les ressenyes, blogs i altres informacions de les xarxes socials no reals, assumeixo que es tracta d’ un viote. M’entren canguelos que fa anys no sentia però em dic a mi mateix que és una oportunitat de sortir de la meva zona de confort i recuperar aquell punt de gas de quan no tenia ni una cana.
Ja hi som posats, sortir de nit, pateo del quinze per la tartera, deixem a la dreta la Jean Santé i els records d’un parell d’aventures ara ja fa masses anys i ja estem lligats i tibant en aquest granit impressionant.
Els primers llargs ja et situen en escena i de cop i volta em trobo
davant del tercer llarg, Un llarg clau amb diedre i fissura
paral·lela semiequipat, graduat de 6c+. Provo el primer terç,
esbufego com un porc i ràpidament em veig sacant del friend
col·locat. No hi ha opció, aquesta via està molt per damunt del
que jo puc oferir ara per ara, canvio el xip i a base d’A0 i
sortides en lliure tinc suficient adrenalina per 3 ó 4 anys. Els
següents llargs són magnífics, atlètics i espectaculars, estan
graduats de 6b -6b+ però cal treure foc pels queixals per encadenar
i anar protegint a la vegada, tant l’Oriol com jo anem solucionant
a base de paciència i savoir faire.
Som al cim, prova superada! només falta una baixada flipant i 5
hores més per arribar a casa. He tornat a sentir la por de no saber
si tindràs la capacitat de superar un llarg, la tremolor de no
trobar amb prou rapidesa el friend adequat; però ara, tres dies
després i amb agulletes per tots els racons de les meves
extremitats, torno a experimentar la satisfacció d’aconseguir una
fita difícil i unes ganes tremendes de tornar-hi....... trigaré, ja
que tinc el triple d’obligacions i motivacions que fa 10 anys; però
això és la meva essència i no la puc abandonar.
