dimarts, 11 de desembre de 2012

Cresta d´Alba o dels 15 gendarmes

Hi ha vegades que res surt com voldries , planejes anar a fr la cresta Salenques-Tempestats amb bivac a mitja cresta per disfrutar i no anar amb preses però el temps decideix canviar-ho tot.


Fas una vieta a la Torre de Marfil per aprofitar la tarda i el viatge! i penses demà cap a casa i un altre dia serà. Després d´uns vinos al Rabasón i mirar meteos que no t´aclareixen res, decideixes fer aquella aposta arriscada que diferencia l´éxit del fracàs i dius: Demà ens podem arriscar pujar amb els bus a Vallibierna i fer la cresta de Llosàs o Cregüeña, si plou avall i sino haurem fet algu. Perfecte ho preparem tot i abans de dormir anem a mirar horaris busos i preu, i quina sorpresa 17,40 anar i tornar amb bus a Vallibierna.. no ho acceptem.


I ara si que bé la precipitació total, com que je en tenim ganes de fer algú, decidim que ens llevarem ben d´hora pujarem a Cregüeña i farem la no gens menys ( que diria aquell) Cresta de L´aLba, olé els nostres ous!!


5,45 Sortim de Senarta per iniciar la Marató, arribarem a peu de cresta , Bretxa d´Alba a les 9 per iniciar l´escalada. El primer gendarme ja ens deixa flipats, roca freda , itinerari difícil de descobrir, roca molla de les plujes de la nit, un inici dur; en Dani flipa pepinillos per la dificultat no esperada però amb ganes i voluntat anem avançant en aquesta interminable cresta. Té la circumstància que el darrer terç de cresta far un tomb a l´esquerra i aixó fa que desde el principi vegis el final interminable, tot aixó junt amb les dificultats de la cresta que no cessen ja sigui superació de gendarmes, o petites agulles aèries amb uns patis curiosos, o trams de grimpada fàcil però inestable, fan que en algun moment veient el que encara queda busquis una escapatòria........ no val la pena un cop passes el rappel és millor acabar ja que aquesta tercera part és la més fàcil i si es vol es pot fer caminant.



La veritat és que és una molt bona cresta, en la que s´ha d´escalar, que en algun moment desitjaries haver portat els peus de gat , que psicològicament és exigent però en canvi és molt satisfaïent, a mí aixó de les crestes em fa sentir l´alpinisme d´estiu per la vena, allà a dalt, aquell sensació d´ocell , enmig de tant muntanya.......



La guia que duïem que és de barrabés ens diu que per baixar seguim la normal i trenquem cap una canal que ens duu a la bretxa entre el pic d´Alba i la Dent, després es retorna per la capçalera de Cregüeña per un mar de blocs gegants pedres inestables, que es fa bastant dur i llarg fins l´ibon del bivac. Ara sé que un cop al cim si has de tornar al bivac a recollir material baixes directe a la bretxa per dos rappels equipats i si no pots tornar per la vall d´Alba que sembla més curt. Nosaltres en la nostra particular marató tornem per on diu la guia amb alguna encigal.lada que altre per arribar a la bretxa de la Dent ( de fet és millor una mica més amunt que la bretxa seguint una vira-canal ascendent). Amb el cansanci i la matxacada la baixada es fa eterna i acabem encenen els frontals un altre cop a la part final.



Sóm a la furgo portem 16 hores d´activitat ara només ens falten 4,30 per arribar a casa, no para de ploure en tota la tornada, fins i tot hem de fer un apanyo a un limpia; però per dins la satisfació és inmensa , aquesta vegada ens hem arriscat com els bons i ens ha sortit bé, normalment sempre m´impera la prudéncia però de tant en tant un cop de gas et dona fluidessa.......equilibri, sempre el puto equilibri de les coses...............




Tornant a blocar!


Retornem a la roca , a veure si en mica en mica podem fer-ho més sovint. En aquest  etapa final d' any, sembla que cada cop serà més fàcil anar sortint a tocar roca, fent boulder o escalant.  Aprofitem per descobrir  nous llocs que no coneixiem com Montroig del Camp i Can Boquet.



















Per cert, les ressenyes les vaig treure en el seu dia del blog d' en Ferran a rotpunkt&holds. Les de Montroig les he extraviat i al intentar tornar a fer-ho, com que es  baixaven a través de Megaupload, ara és impossible, no sé si algu coneix sol·lució.








A Montroig no ens vem moure del primer bloc a ma dreta que està en un lloc ben xulo i que per anar amb nens està força bé ja que té una llosa immensa al costat perqué si poguin estar i jugar; si ha plogut fa poc es fa un bassal a la pedra que fa les seves delícies.

A Cambrils varem anar al sector clàssic, un altre bloc 10 per anar amb criatures i multitud de línies fàcils per a pares desentrenats,




Mica en mica anirem recuperant!, el millor és la cara de satisfacció que ens queda tots dos de veure que tornem a tocar roca i a sobre en família.

dimecres, 10 d’octubre de 2012

Dent d' Orlu - Supersé

Ja ho vaig dir que no tardaria gaires dies en tocar roca, i així ha set, aprofitant l'avinentesa de que en Dani es moria de ganes d'escalar després de tot l'estiu apagant focs i que  finalment he pogut triangular els eixos de la meva vida, hem marxat un parell de dies a l`Ariège. 

Dissabte una  mica d'esportiva al reequipat sector Dalles de Sinsat, que com el seu bon nom diu , indica que ens trobarem plaques tècniques de les que t'has  de moure bé per guanyar metres. Ja ens va be com a entrenament  per demà a la Dent, hi he estat a sota més d' un cop però no hi he pogut escalar mai, demà serà el dia de tastar el granit de la zona.





Una aproximació agradable de mida justa per entrar en acció i per no cansar-se massa et deixa al fil de l'aresta de les vessants Est i Nord amb uns paisatges brutals, de seguit veiem la cara Est de la Dent, i malgrat que fa 35 anys que escalo, i sé que les plaques encara que tombin et poden tumbar, la primera sensació és de pensar que correrem per la via.... Ai les parences!!
























Decidim anar a l'E a fer La Supersé una clàssica equipada amb parabolts, de grau f`acil, V+. Quan veus el mur de plaques o inclòs des de dins del gran mur tens una imatge visual d'una rampa; però collons! Ja cal anar fi de peus i tècnica ja que fins i tot els 4+ te'ls has de mirar. Són onze tirades ben divertides i que increïblement més d'un llarg et sorprèn amb uns  diedres cecs o sostres de V en que no val a badar, sobretot perquè les assegurances allunyen , tot i que en cap cas et sents desprotegit, varem deixar els friends a baix i potser algun dels petits s'hagués agraït. 
Després d'algun merder que altre amb les cordes arribem a l'aresta final amb una sortida espectacular a la  vessant Sud: Inolvidable. 
Al final resulta ser una via molt disfrutona que sap trobar els elements necessaris per sortir de la monotonia de les plaques, amb diversos passets de sostre que li donen molt de joc. 
 Són  400 mts. molt recomanables  divertits i que ens recordaran que la base de l'escalada està en saber moure bé els peus.
Gaudim de les vistes dels cims de la desconeguda i propera Ariège, mirant a l'Est s'en veu un que té una nord potent per fer-hi una bona baixada esquiant,  qui sap...............




Dades de la via: 400 mts.
Grau: 5c potser algun pas més apretat, cal anar be de peus!
Horari:  4h
Aprox : 1.30
Descens: 1h.









dilluns, 24 de setembre de 2012

A voltes per la Cerdanya

Guils  i al fons Puigcerdà
         Això de tenir fills a vegades és una mica apretat, vols donar el millor per a ells intentant mantindre la parella en bon estat i no menys important amb un mateix. Doncs segons aquest principi necessitava urgentment temps per mi i, previ acord amb la mestressa he anat un parell de dies a la Cerdanya a cremar totes les energies possibles, negatives, positives i fins i tot les neutres. Torno buit, rotllo Guardiola en barato, amb ganes de tornar omplir.

Diumenge 09/09 Running

Quina mala sensació córrer per un bosc cremat
      Decideixo anar al Puigpedrós des de Guils de Cerdanya, tot seguint el GR 11. Ja dins del poble els carrers fan força pujada i corro més que res perquè he decidit que vaig a córrer no pas perquè sigui còmode de córrer. En arribar a un primer replà ja es divisa la zona de bosc que es va cremar aquest estiu. L'olor és forta, ràpidament arribo al pla de Fontanera ara el camí s'enfila per la zona anomenada Roques Feres, amb unes vistes espectaculars, impossible no aturar-se a fer la foto de rigor en breu s'arriba ja a cotes més altes i tornem a trobar la pista en el seu pas per el refugi de la Feixa. Bon moment per refer-se menjar alguna barreta, hidratar-se i recordar que em sento cansat i encara queda molt de troç, regular l'esforç i gaudir del que estic fent.
Llac de Malniu
   Tot pensant en unes coses i altres arribo al súper transitat llac de Malniu tot just quan cauen quatre gotes que em fan dubtar de tirar avall. De fet és una situació ridícula en la que per dos cops reculo i torno girar, qualsevol que em vegi deu flipar! Sort que amb la pluja ha desaparegut tothom. Finalment em poso el meu flamant paravent, que per això el porto, i em refresco amb la mica de pl,uja que cau, enfilo la dreta canal que em deixarà a dalt del Roc Colom. Ara es tracta de pujada dreta, mans a les cuixes, i paciència que el final es veu lluny; em creuo dos cops amb excursionistes, uns realment molt despistats i després d'un pla interminable arribo al cim.
El Cim
     Content, força fred, les mans se’m glacen, foto de rigor en la mateixa creu en la que em vaig iniciar a la muntanya amb 4 anys, han passat 37..... i encara hi és! Gràcies al mal temps m'he creat dubtes, sensació d'incertesa i la superació d'aquets fa que la satisfacció sigui més gran; una mica de patiment sempre és positiu. Per tornar baixo cap a la Portella de Meranges per una baixada força dreta. Des de el coll es divisa el Roc Colom petita agulla, amb una cara O-NO força interessant, sento que algu palpita dins meu.....la propera sortida he de tocar roca com sigui, ho necessito. Amb creuo amb un ramat d'ovelles i el seu pastor, ell si que no ha tingut cap dubte amb la pluja: ha obert el paraigües i a aguantar, forma part de la seva feina, i nosaltres que ens queixem per no res.... Passo el refugi d'Engolasters i aquí torno a trobar el G.R.11 per retornar a Malniu, però no encerto bé l'entrada al bosc i durant 20 minuts vaig per damunt del camí seguint corriols d'isard fins que m'aturo un moment, un cop he acceptat que l'estic cagant, miro el mapa i davallant uns 70 mts per una tartera retrobo l'autopista del GR 11. 
A Portella de Meranges i el Roc Colom
   Ara és anar fent puja/baixa corrent el que puc, fins retornar a Malniu . Passant pel refugi faig un aturada d'avituallament i per recordar tants anys passats en la meva infantesa ,  recordo aquelles roques inmenses en les que jugava a escalar, ara són més petites, de fet juraria que són iguals: hem canviat nosaltres, hem canviat l'entorn però ,per sort hi ha coses que encara no podem canviar. Gràcies Pares, per portar-me a aquests llocs i posar la llavor de la passió per la muntanya .

El Refugi d´Engolasters

El refugi de Meranges
   La tornada s'em fa una mica agònica, fa gairebé 5 hores que corro-camino i em carda mal tot. Bon moment per buscar reforços psicològics, repassar mentalment les pàgines llegides d'en Killian en qüestió de patiment,treure forces del més profund del meu cos i no creure les senyals de dolor que aquest t'envia. No sé com s'ho fa ell però  arribo destrosat a la furgo.


El Remei

Desnivell: -2000
Distància: +- 27 Km

Dilluns 10/09 MTB
Plana ceretana

Pont sobre el Segre
        Per rematar la jugada i intentar matxacar-me una mica més, faig una volta que ja fa temps que en tenia ganes: recórrer la plana ceretana amb BTT amb l 'afegit de pujar cap a la  part del Moixeró per la pista del Serrat de les Esposes que també ho tenia pendent.


Més plana
 Gràcies a  l'atenció donada a l'oifcina d'informació i als mapes facilitats m'en surto prou bé amb l'entremat de pistes que recorren la plana. La pujada la faig en el sentit Refugi del Serrat de les Esposes- Refugi de l' Ingla; potser és  millor fer-ho al  revés? No ho  sé però la baixada per  l' avetosa cap al refu de l'Ingla i fins al final  de la Vall és brutal.
El refugi del Serrat de les Esposes

La pluja em torna a visitar; però ja de tornada, així que no hi ha dilema, a mullar-se toca, em sorpren el  contrast entre els camps de cereals  grocs i el verd immaculat de les 250.000  torres de high standing totes encerclades de tuies.......
En el mirador
Reconec que el ritme de pedaleig durant el dia és més aviat molt lent; però és que no puc pas més noto molt el cansanment d' ahir. De Queixans en endevant, el camí em sorpren en el seu pas paralel al Segre, i finalment Puigcerdà.
Perfecte per pedalar

    Missió complerta , m'he matxacat a fons, he tingut temps per mi i pensar, he agafat forces . Demà res no serà més fàci; però jo m'ho miraré amb uns altres ulls!


La plana té racons per descobrir 
Desnivell: -1000
Distància: - 70 Km