dilluns, 24 de setembre de 2012

A voltes per la Cerdanya

Guils  i al fons Puigcerdà
         Això de tenir fills a vegades és una mica apretat, vols donar el millor per a ells intentant mantindre la parella en bon estat i no menys important amb un mateix. Doncs segons aquest principi necessitava urgentment temps per mi i, previ acord amb la mestressa he anat un parell de dies a la Cerdanya a cremar totes les energies possibles, negatives, positives i fins i tot les neutres. Torno buit, rotllo Guardiola en barato, amb ganes de tornar omplir.

Diumenge 09/09 Running

Quina mala sensació córrer per un bosc cremat
      Decideixo anar al Puigpedrós des de Guils de Cerdanya, tot seguint el GR 11. Ja dins del poble els carrers fan força pujada i corro més que res perquè he decidit que vaig a córrer no pas perquè sigui còmode de córrer. En arribar a un primer replà ja es divisa la zona de bosc que es va cremar aquest estiu. L'olor és forta, ràpidament arribo al pla de Fontanera ara el camí s'enfila per la zona anomenada Roques Feres, amb unes vistes espectaculars, impossible no aturar-se a fer la foto de rigor en breu s'arriba ja a cotes més altes i tornem a trobar la pista en el seu pas per el refugi de la Feixa. Bon moment per refer-se menjar alguna barreta, hidratar-se i recordar que em sento cansat i encara queda molt de troç, regular l'esforç i gaudir del que estic fent.
Llac de Malniu
   Tot pensant en unes coses i altres arribo al súper transitat llac de Malniu tot just quan cauen quatre gotes que em fan dubtar de tirar avall. De fet és una situació ridícula en la que per dos cops reculo i torno girar, qualsevol que em vegi deu flipar! Sort que amb la pluja ha desaparegut tothom. Finalment em poso el meu flamant paravent, que per això el porto, i em refresco amb la mica de pl,uja que cau, enfilo la dreta canal que em deixarà a dalt del Roc Colom. Ara es tracta de pujada dreta, mans a les cuixes, i paciència que el final es veu lluny; em creuo dos cops amb excursionistes, uns realment molt despistats i després d'un pla interminable arribo al cim.
El Cim
     Content, força fred, les mans se’m glacen, foto de rigor en la mateixa creu en la que em vaig iniciar a la muntanya amb 4 anys, han passat 37..... i encara hi és! Gràcies al mal temps m'he creat dubtes, sensació d'incertesa i la superació d'aquets fa que la satisfacció sigui més gran; una mica de patiment sempre és positiu. Per tornar baixo cap a la Portella de Meranges per una baixada força dreta. Des de el coll es divisa el Roc Colom petita agulla, amb una cara O-NO força interessant, sento que algu palpita dins meu.....la propera sortida he de tocar roca com sigui, ho necessito. Amb creuo amb un ramat d'ovelles i el seu pastor, ell si que no ha tingut cap dubte amb la pluja: ha obert el paraigües i a aguantar, forma part de la seva feina, i nosaltres que ens queixem per no res.... Passo el refugi d'Engolasters i aquí torno a trobar el G.R.11 per retornar a Malniu, però no encerto bé l'entrada al bosc i durant 20 minuts vaig per damunt del camí seguint corriols d'isard fins que m'aturo un moment, un cop he acceptat que l'estic cagant, miro el mapa i davallant uns 70 mts per una tartera retrobo l'autopista del GR 11. 
A Portella de Meranges i el Roc Colom
   Ara és anar fent puja/baixa corrent el que puc, fins retornar a Malniu . Passant pel refugi faig un aturada d'avituallament i per recordar tants anys passats en la meva infantesa ,  recordo aquelles roques inmenses en les que jugava a escalar, ara són més petites, de fet juraria que són iguals: hem canviat nosaltres, hem canviat l'entorn però ,per sort hi ha coses que encara no podem canviar. Gràcies Pares, per portar-me a aquests llocs i posar la llavor de la passió per la muntanya .

El Refugi d´Engolasters

El refugi de Meranges
   La tornada s'em fa una mica agònica, fa gairebé 5 hores que corro-camino i em carda mal tot. Bon moment per buscar reforços psicològics, repassar mentalment les pàgines llegides d'en Killian en qüestió de patiment,treure forces del més profund del meu cos i no creure les senyals de dolor que aquest t'envia. No sé com s'ho fa ell però  arribo destrosat a la furgo.


El Remei

Desnivell: -2000
Distància: +- 27 Km

Dilluns 10/09 MTB
Plana ceretana

Pont sobre el Segre
        Per rematar la jugada i intentar matxacar-me una mica més, faig una volta que ja fa temps que en tenia ganes: recórrer la plana ceretana amb BTT amb l 'afegit de pujar cap a la  part del Moixeró per la pista del Serrat de les Esposes que també ho tenia pendent.


Més plana
 Gràcies a  l'atenció donada a l'oifcina d'informació i als mapes facilitats m'en surto prou bé amb l'entremat de pistes que recorren la plana. La pujada la faig en el sentit Refugi del Serrat de les Esposes- Refugi de l' Ingla; potser és  millor fer-ho al  revés? No ho  sé però la baixada per  l' avetosa cap al refu de l'Ingla i fins al final  de la Vall és brutal.
El refugi del Serrat de les Esposes

La pluja em torna a visitar; però ja de tornada, així que no hi ha dilema, a mullar-se toca, em sorpren el  contrast entre els camps de cereals  grocs i el verd immaculat de les 250.000  torres de high standing totes encerclades de tuies.......
En el mirador
Reconec que el ritme de pedaleig durant el dia és més aviat molt lent; però és que no puc pas més noto molt el cansanment d' ahir. De Queixans en endevant, el camí em sorpren en el seu pas paralel al Segre, i finalment Puigcerdà.
Perfecte per pedalar

    Missió complerta , m'he matxacat a fons, he tingut temps per mi i pensar, he agafat forces . Demà res no serà més fàci; però jo m'ho miraré amb uns altres ulls!


La plana té racons per descobrir 
Desnivell: -1000
Distància: - 70 Km