dimecres, 10 d’octubre de 2012

Dent d' Orlu - Supersé

Ja ho vaig dir que no tardaria gaires dies en tocar roca, i així ha set, aprofitant l'avinentesa de que en Dani es moria de ganes d'escalar després de tot l'estiu apagant focs i que  finalment he pogut triangular els eixos de la meva vida, hem marxat un parell de dies a l`Ariège. 

Dissabte una  mica d'esportiva al reequipat sector Dalles de Sinsat, que com el seu bon nom diu , indica que ens trobarem plaques tècniques de les que t'has  de moure bé per guanyar metres. Ja ens va be com a entrenament  per demà a la Dent, hi he estat a sota més d' un cop però no hi he pogut escalar mai, demà serà el dia de tastar el granit de la zona.





Una aproximació agradable de mida justa per entrar en acció i per no cansar-se massa et deixa al fil de l'aresta de les vessants Est i Nord amb uns paisatges brutals, de seguit veiem la cara Est de la Dent, i malgrat que fa 35 anys que escalo, i sé que les plaques encara que tombin et poden tumbar, la primera sensació és de pensar que correrem per la via.... Ai les parences!!
























Decidim anar a l'E a fer La Supersé una clàssica equipada amb parabolts, de grau f`acil, V+. Quan veus el mur de plaques o inclòs des de dins del gran mur tens una imatge visual d'una rampa; però collons! Ja cal anar fi de peus i tècnica ja que fins i tot els 4+ te'ls has de mirar. Són onze tirades ben divertides i que increïblement més d'un llarg et sorprèn amb uns  diedres cecs o sostres de V en que no val a badar, sobretot perquè les assegurances allunyen , tot i que en cap cas et sents desprotegit, varem deixar els friends a baix i potser algun dels petits s'hagués agraït. 
Després d'algun merder que altre amb les cordes arribem a l'aresta final amb una sortida espectacular a la  vessant Sud: Inolvidable. 
Al final resulta ser una via molt disfrutona que sap trobar els elements necessaris per sortir de la monotonia de les plaques, amb diversos passets de sostre que li donen molt de joc. 
 Són  400 mts. molt recomanables  divertits i que ens recordaran que la base de l'escalada està en saber moure bé els peus.
Gaudim de les vistes dels cims de la desconeguda i propera Ariège, mirant a l'Est s'en veu un que té una nord potent per fer-hi una bona baixada esquiant,  qui sap...............




Dades de la via: 400 mts.
Grau: 5c potser algun pas més apretat, cal anar be de peus!
Horari:  4h
Aprox : 1.30
Descens: 1h.