dimecres, 26 de març de 2008

Imatges de Tailandia

No és una foto que destaqui per una qualitat o una tècnica digne d´un profesional , sencillament es tracta del motiu: està clar una bona via de desplomako en un lloc paradissiac, la sorra, el mar . De fet la foto ens la va tirar un turista , em sembla que era japo ja se sap que a part de la sagrada família també van a a ltres llocs.;



la via en si es diu Café Andaman 7b en honor a un bar que hi ha just darrera del japo que va tirar la foto, la podria haver tirat tot prenent-se un gotet de sake, per cert per sakes els que vaig arribar a fer per arribar a la cadena, vaig emprear la tècnica del watterwar és a dir : fas un primer tiento amb les seves hosties conseqüents, tal com baixes has suat tant que t´has de llençar a l´aigua per termoregular el cos ( sempre queda l´opció cervessa fresca a dues passes, però desprès és difícil de tornar al segon round) pocs minuts després tor-nes a atacar i així anar fent fins aconseguir plantar la bandera entre els grillets de la cadena. Com a detall secundari no està de menys de fixar-se en la xurri del barret que aprofitant l´atenció general a l`atrevit escalador ( els neofits sempre es pensen que en saps molt) aprofita per depilar- se aquell puto pelet que s´escapa pel lateral del triangulillo del bikini!! però el noi de la dreta dels que passejen aquest està al cas de tot i no es perd detall. Jo m´he donat conte ara, dos anys després.

La imatge següent no és pas meva sinó de la Meri, però tot lo seu és meu i tot lo meu es meu. La veritat és que és bona i havia de sortir en aquesta selecció. Té la magia del foc que sempre ens ha captivat desde els temps de la prehistòria, el ser un foto nocturna i tenir una exposició prou llarga el foc queda realçat amb el seu moviment, una altre factor que la fa decisiva és el fet de que alestar en moviment circular, queda tot un cercle amb el noi enmig que l´enmarca tot i deixar-lo en segon pla , ja que l´element protagonista és el foc, sens dubte.


Està presa a Ton Sai Beach a la zona d´escalada de Krabi, igual que l´anterior. Després d´un dia de bones escalades amb algun banyet per anar refrescant , tornaves a l bungalof i feies una dutja i un masatge Tailandés d´aquests que et fan petar óssos que no sabies ni que tenies, en acabat ens baixavem a la platja a veure com es posava el sol en l´horitzó tot prenen una caixa de de cerveses i gaudint d´espectacles nocturns tipus turístic.

Aquesta tercera fotografia la podríem qualificar com a retrat, estar clar que el que predomina és la imatge d´aquest home que està en un segon pla, ja que en primer pla tenim dos homes que no tenen cap interés en la foto ni tant sols se l´s hi veu la cara, la seva importància està en que fan de quadre, d´enamarcatge de cortines que ens presenten el segon pla. M´agrada també la diferència de llums d´un pla a l´altre, que encara realça més la importància del retrat.





Com a últim detall que destaco de l´imatge és l´expresió de la cara , espontània, és va girar just al moment de capturar la imatge, cara d´esperar, de resignació, d´aburriment. Ens trobàvem al nord de Tailandia, dins d´un minibus esperant per marxar cap a Nong Khai en un trajecte d´uns 200 kms. que va durar 6 hores, realment apoteòsic. Mentre esperàvem per marxar, ben bé 1 hora, ningú baixava per no perdre el lloc ni que fós de peu. La situació era una mica Fellini: El minibus aturat en mig d´un socarral, ple de gom a gom, tots suant com a porcs i ningú sense moure´s no fós cas que et cardesin el lloc. És d´aquelles situacions que ara les recordes i rius però en el seu moment va ser prou dur..... el plaer de viatjar.

Per últim una posta de sol més a les platges de Krabi, en teníem una diferent cada dia i cada cop més maca. No hi ha gaire a comentar tret del capullo que es va posar devant de tot putejant-nos a la resta de fotoamateurs; hi ha qui m´ha dit que li dóna un punt d´interés, no ho sé, jo li hagués cardat un batu d´hòsties que l´hi haguesin hagut de posar 10 punts de sutura!.