Aquesta és la típica foto de posta de sol, suposo que no sorpren a ningú , que d´aquesta mena de fotos tothom n´ha vist moltes; però a mi m´agrada i m´agrada molt, penso que té tots els elements d´un caiguda de sol al mar, les gavines atrapades en l´encuadrament ( poc m´ho pensava que quedarien així), no hi ha el típic vaixell a l´horitzó però la torre de l´esglèsia és un bon molt substitut. Hi ha núbols en tres plans diferents que crec que donen una sensació de profunditat a la imatge i per reforçar aquesta sensació que millor que el disc solar en la seva més mínima expressió tot just al fons de tot.
La imatge és d´un poble costaner de la península d´Istria, concretament és Rovinj a Croàcia. Aquest poble ha set destruit varies vegades ja que històricament sempre ha set una zona de molt inetrés mercantil, Grecs, Veneccis, austro-hungars. Actualment tot i que s´observa que ha estat restaurat té un encant increíble. La foto va ser pressa a correcuita ja que a mesura que ens acostavem a la platja el sol anava caient amb aquella veloctiat que sempre ho fa quan esta tan cofoi! va ser baixar de la furgo i tenir el temps just per fer dos presses aquesta és la bona a l´altra el sol ja no hi és. No em deixa d´encuriosir aquest sol que durant tot el dia ens volta per damunt nostre amb un velocitat que sembla que li faci mandra avançar i amb un potència de radiació que no pots mirar-li a la cara i en canvi té aquets dos petits moments del dia l´alba i la posta en que el pots mirar de tú a tú i a sobre regalar-te imatges i sensacions que mai et deixen igual
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada