Volta al Taga (26 Km ai! que no arribo a casa)

Són les 6 del matí a casa, som al llit, no paro de donar voltes i no aconsegueix-ho tornar-me a dormir per tant , com molts altres pares de família , decideixo que és un bon dia per anar a fer una tirada llarga tot corrents a veure que em surt.

Cansat de l´estrés de córrer una horeta a l´hora de dinar, salto del llit, esmorzo ràpid i marxo amb la il.lusió de fer una bona volta. Són les 7.30 la Meri i el nen dormen per tant calculo que encara tinc un parell d´hores anant bé.

Pujo a Coll de Jou per la carretera enlloc del camí dret ja que m´interessa fer quilòmetres. Gaire bé una hora, i em trobo molt a gust......... que faig: Taga , S. Amand ? Com que em noto bé s´em ocorreix baixar fins a Surroca i pujar al Taga per la Portella d´Ogassa.

De fet, per aquí no hi havia passat mai i no em sembla pas mal camí i ntento no deixar de córrer en tota la pujada, suo com un porc, són les 9 i el sol comença a picar , no hi veig de les gotes que baixen per les olleres, s´em fica la suor a la boca amb aquell gust salat, el cor em salta.. probablement si anés a peu aniria més ràpid però m´he fet la proposta d´arribar al coll corrents i així serà......ufff! ja sóc a dalt ara més xinonaxo i caminant lleuger una mica, arribo al cim.

Hi ha força gent es nota que és el pic de l´estiu, ara ve quan la cago enlloc de tornar cap a casa que ja està bé el que hem fet avui decideixo baixar pel costat de Pardines passant per una pista que ja conec d´ haver pujat am bici, que va per damunt de Can Barratort i Mas Conill fins que vas a petar a Conivella després pases pel Repetidor i Bruguera.

En tot el matí només m´he fotut un gel i vaig bevent de les fonts que hi ha. Però ara em moro de set i quan trobo un rierol l´efecte em dura 10 minuts i ja torno a tenir set, s´em fa difícil córrer he passat de 5- 6 min/Km a 7-8 min/km, s´em acaba la bateria del GPS ja que no l´havia carregat perqué només havia de sortir un parell d´hores i al final n´acabo fent 3।30 i 26 Kms de muntanya . Ja hi posare les fotos,i el track quan acabem el trasllat!!!

III Cursa Olla de Núria

Arribada destrossat i Miquel oferint-me cervesa

Amb aquest post encetaré un nou tema que serà el córrer per muntanya , Ara que fa 3 mesos que m´he deixat de fumar després de 20 i pico anys fumant em trobo superagust i el correr ´m´estar enganxant d´alló més heavy. També amb el nen m´es molt més àcil sortir a córrer una hora que no pas anar a escalar 3-4 hores mínim ( tot i aixó no deixarem d´esclar). Així que a correr i a disfrutar!!!!!


El traçat un clàssic excepte la pujada al Puigmal per l´Ortigar


Imatge extreta de correrxmuntanya.blogspot.com gràcies!!!
Hi ha una foto gairebé de cadescú, genial!!

Aquesta cursa ja la vaig intentar l ´any passat però es va suspendre al fer un temps més propi de l´hivern que no pas de finals d´estiu. Aquest any un 19 de Juliol amb un dia espectacular , garebé sense gota de vent!!! 422 inscrits Gran Premi intenacional de les nacions, etc un exit: hi havia tots els bons: Roc, Mejía, Jornet, , etc... Un luxe.


Perfil: 1938 acumulats positiu

Per la meva part m´ha faltat aguantar el ritme, tot i conéixer l´itinerari, he sortit massa fort; en part empés per la massa de cracks, i a partir de noufonts el meu ritme ha caigut en picat, inclós patint rampes espontànees que m´obligaven gairebé a parar. L´any que ve intentarem millorar aquesta resistència!!!. Pnsava trigar al voltant de ,les 4 hores i al fnal n´he fet 4,10. Ptse! S´ha de millorar.
En Kilian Jornet guanya la cursa amb 2,1o aprox. Si en lloc de parar a meta hagués fet una altra
volta al´olla m´hagués atrapat!!!!


La primera arribada ameta d´en Lluc

Un cop més Targasone

Buff quina pudor! no em motiva aquest pas

Dia brillant, i cap a Targasonne. Mica en mica anem coneixent tots els sectors gràcies a la guia, tot i aixi avui ens hem quedat on s´hi deu quedar el 99% de les noves visites: Dieux payennes- Taz . De fet les fotos són dels primers blocs que et trobes un op passes el muret, a peu de camí.

k-team a Camarasa

Ja feia temps que ho deiem, ja tocava la darrera sortida del k-team Ripoll a Alós- Camarasa amb criatures i tot. El peque encara dona guerra i tot i el munt de mainaderes que erem no vaig tirar mases fotos.




A Camarasa vem escalfar a xulo piscies i després vem anar un sector abans de les pasareles que no ´se com se diu però te vies de 30 mts molt bones, en vem probar un parell del centre de 7a. Collunudes !! hi tornarem

Bloc dels Nardi video

Video prova. Marc fent l´esperó, començant sit i sortida rabiosa rebotant!!

Bloc a Cubells

La primera sortida de la teòrica primavera!. Dijous de setmana santa va fer un dia propi de l´época; però divendres a ens llevavem amb plujes fresca, etc, aquest hivern que sembla que no té fi.........

Vem anar a Cubells per conéixer el sector. Però no ens va acabar de fer el pes, pocs blocs i molt prop de lanacional, cosa que fa que sentis cotxes constanment , tot i així la roca és bona i es ereix una visita, ara només una pels que no som d´aquesta comarca.

De fet on volia anar era a Cògul, que ara ja m´he enterat que sembla que és la millor zona, d´aquesta part de la Lleida planera; però la falta d´informació em va fer confonfre, ja hi anirem !!.

Una esquiadeta al Puigmal

Per fi hem aconseguit que una de les moltes propostes interesants quan fem quintos sigui duta a terme, les propostes que fem quan ja portem una caixa de quintos, millor que no les fem mai que encara tindriem problemes. Tonteries a banda un cop portada la canalla a les seves respectives escoles/guardes enfilem cap a Puigcerdà a buscar l ´Albert i cap a l´estació d´Err -Puigmal.

A per cert el company de barra (amic) és l ´Oscar .

El panaroma es presenta bé encara hi ha força neu tot i que fa una mica massa de calor. Ens enfilem amunt, jo maleïnt-me els meus òssos ja que veig que ràpidament em deixen enrrera , de l ´Albert ja m ´ho esperava però l´Oscar em sorpren si que va bé aixó de deixar-se de fumar!!.

Ara quan m´acabi aquest cigarro jo també ho faré.

Bé no hi ha masa més a dir, anar pujant , anar suant , anar patint, l´Albert anar cantant cançons de quitxalla ( que és maca aquesta paraula!) amenitzant la festa i fins dalt, pel camí deixem un, que dilluns l´operen de fimosis ( li penjaven les pells), etc.

I finalment el moment més esperat: L´Oscar no sabia que dins la furgo hi duc una nevera , evidenment plena de cervesses, encara ara veig la seva cara d´alegria a l´oferir-li una cervessa ben fresca en acabat de l´esquiada ( no és aixó la feliciat??). La resta ja us podeu imaginar tornar cap a casa, dinar a Fornells amb la Meri iel nen............... però si duia 6 cervesses a la nevera com és que no en quedava cap a l´arribar a casa ( més promeses per la setmana que vé)

Escalades per Andalucia

Doncs aquest Novembre vem anar a Andalusia amb la fugo el nen i tots els paracols, vem voltar força , excursions bicicletades, turisme del clàssic i quan vem poder vem fer nes pincellades déscalar. El primer intent va ser infructuós , vem anar a Los Cahorros que fa un congost bastant encaixonat i on hi ha vies per tot arreu. El lloc ésmolt bonic i suposo que quan la calor apreta s´hi ha d´estar bé; però al Novembre carda bastanta rasca només hi havia uns enscalant així qe vem fer l passei-excursió i cap a la terrassa a fer birres!

Després vàrem aprofitar el fet de tenir una cosina estudiant a Granada perque ens fes de mainadera i aiíx poder escalar més tranquilament i així va ser. Al nord de Granada hi ha la zona d´Alfacar interessant en el grau mig-baix , bona roca , bones vies l áproximació et permet anar al cotxe si tr´has deixat algu...... perfecte.

Entre mig un dia vem intenat anar a Los Vados que també té bastant bon nom, però els sectrs fàcils estant ben bé a peu de carretera més ben di a peu de la nacional que comunica Granada amb la costa i Málaga iel transit és trepidant, vaig pujar a veure els sectors bons i es veien ben paris, ara el soroll de fons és pitjor que un diumenge a Montserrat per la zona Nord.

I vem tiar cap al Torcal d´Antequera, un lloc molt ben parit d´una estètica impresionant i idílic; tot i que a nivell d´escalar les vies són rares i l´equipament i la concepció una mica antiga. Tot i així de visita obliga per l´interés paisatgistic.



Aquí vem probar de portar el parque, la corda, les maletes d´escalar, la maleta del nen,la motxil.la del nen..... uFFFF quina agonia: una aprox de 5 min vem estar 20 minuts agònics .



I total després no s´hi va voler estar ni 5 minuts en el puto parque!. Ara ja no el portem tenim una microtenda d´aquestes decatlons que tampoc si vol estar però al menys no pesa res. Si és que voluntat no ens falta!!



I finalment un clàssic dels clàssics: El Chorro per mi potser una de les millors zones que hem vist d´Andalusia, tot i que no vem escalar a la zona del Desfiladero pel xou que sognifica anar amb el nen, tot i així hi ha forces zones a fora del congost sense dificultats i força interessants.

Cerdenya: L´escapada

Bidiriscottai

Donçs sí hem aparcat el nen als avis, uns billets per 60 euros de Ryanair a l´Alguer , 90 euros de lloguer de cotxe per 3 dies , menjar i birres 100 euros més; dormir : tenda bivac Decarton. 3 dies és molt poc temps , realment com a mínim en fan falta 5; però és lo que hi havia. L´illa és MOLT més gran del que sembla i els desplaçaments són MOLT MËS LLARGS del que semblen, sobretot si agafes carreteretes turístiques. Pel poc que vem veure és més interessant la costa oriental, la que mira a Italia, l´altra és més planera l´interior igual. A nivell d´escalada és impresionant la de roca que hia ha sobretot al costat oriental. Nosaltres la vem cagar perqué tenint tant sols tres dies hauriem d´haver anat a cala Gonone i sectors del voltant, vem anar al sudest a unazona força interessant que és Domusnovas molts sectors, diversitat de vies i orientacions clima agradable.

Després vem anar a Isili zona interior , la calor pot ser dura de soportar. Menys zones ; interessant però res de l´altra món. i finalment vem anar al sector de Cala Gonone, molta roca , molta paret salvatge i secrors turístics a rebosar de trepas.

Domusnovas , hi ha una carretera per dins la cova

Aqui es veu la cova de Domusnovas , amb una carretera que l´atravessa amb sectors a la boca sud i a la boca nord. Al nord vies d´aspecte dur,dur,dur, bastants sectors, nosaltres vem anar al sud a un sector que s´havia de caminar 20 minutets , vem estar ben solets tot fent vies de 5- 6c, bona roca ben equipat.

Tot preparant-se per tibar



Un 6c+ rabiós


Un break per agafar forces




La meri en un 6a+ força maco





Les parets d´Isili

A Isili una petita vall amb petites parets destaca la paret de la pedra filosofal una paret de forats molt guapa però per ser excel.lent li falten 5 mts d´alçada, les vies es fan curtes. Aixó sí als 6a ja tibes i al ser un sector antic les vies estant una mica sobades i les reunions no són l´hostia.

Menda en un 6a





La menda tibant dels foradets

Al migdia vem marxar d´Isili cap a cala Gonone per l´interior: NO HO RECOMANO a ningú , vem estar potser 4 hores de cotxe fent curves i més curves. és millot tornar enrera i anar a buscar l´autopista i fer tota la volta. Aixó sí el paisatge és bestial sobretot quan arribes a Jerzé i remuntas per la costa, per cert aqui hi ha uns sectors que han de ser molt i molt guapos hi a roca per tot arreu.

Contrast de roques i colors

A cala Gonone hi ha diferents sectors típics d´escalada costera, nosaltres vem escollir Bidirscottai, recorda una mica el Garraf. Vem ensopegar un dia de molta xafugor i era impossible escalar al sol. En aquests sectors la masificació està a l´ordre del dia, però sorprenement vem ser els primers en arrivar ( no ens havia passat mai!!) allà a les 10. Es nota que la gent està de relax o surt molt per les nits perque fins les 12 no va venir ningú.

Uff! quina calda....

Vem escalar a la típica placa de 5b-c que ni ha uns 6 tots molt guapos i que queda al´ombra perqué és dinas d´una cova. Vem veure fer un 6a que atravessa tota la cova per una vira que es veia molt interessant. Finalment una mica més a l´esquerra un desplomillo de forats boníssims i vem fer un 6b+.

La meri aguantant la calor i tibant-li de primera!!

Donçs aixó és tot, la propera vegada vindrem amb la furgo per passar-hi unes vacances tot combinant Corcega i Serdenya perqué realment val la pena. A nivell de vies llargues hi ha molt potencial, constanment veus parets que t´aturen el cor!!! Hi tornarem.!!!!

Cresta del Quazemí al Canigó

Vista de l´itinerari

Com que les lesions dels dits no es curen seguirem fent crestisme que així, almenys toco una mica de roca.
Aquest cop hi he anat amb en Dani ,que ha comença la seva espectacular progressió del Canigó al K2, us mantindré informats. sempre m´havia fet il.lusió pujar aquest emblemàtic cim que tants cops veig desde les muntanyes de casa. fem el viatge cap a les terres perdudes al vespre i dormim al mateix coll del refu de Mariailles fent un bivaquillo. Ja no m´en recordava del plaer del bivac: cel estelat, humitat, rasca, la nit anterior en Lluc no ha parat de plorar així que de son no m´en falta, bueno ja dormiré millor demà...
Aproximació llarga de 2,30h primer seguint el camí del Canigó per boscvos d´avets, moixeres de guilla( OKmaKO) i un cop arribes a un altiplà t´enfiles a saco pel dret cap adalt del Quazemí ( unaputada!) Un bon esmorzar ens deixa apunt d´arrencar la cresta.

Tot esmorzant Inici de la cresta

Es una cresta fàcil, divertida, força maca i fotogènica; el tram més complicat es passar els diversos gendarmes: El primer el passes per un forat destrepant en plant xemeneia sense cap problema (divertidíssim);

Fent pràctiques de Odini

el segon em sembla que ens equívoquem al fer-lo per el N-NO en veure una baga abandonada: un descens i una travessa una mica complicats pel grau de la cresta (encigaladetor); el tercer sí que el fem bé fent un flanqueig pel S-SE molt maco i fotogènic.

Un cop passat els gendarmes Un tram fàcil i agraït

Un tram més fàcil ens evoca a la remontada final, amb un petit tram vertical de molt bona presa, i fàcilment asegurable amb un parell de friends tot seguint el fil de l´aresta.

Verticalitat i bona pressa Aquesta anava abans ,2º gendarme

Arribada al cim tot xino-xano i 2.30h més de descens fins el cotxe i cap a casa a canviar bolquers!

Bones vistes Un cim ben català

P.D.: Val la pena vindre amb el dipòsit de benzina a rebentar ja que a França moltes bencineres són de supermercats amb unes targetes especials ( carte blue) no val ni calés efectiu ni plàstic!!, vem haver de baixar fins a Prades per trobar una que acceptessin calés!!!.

Cosetes furgonetisme

Com que segueixo sense poder escalar per lesions d´un dit a cada mà una per sobreentrenament i l´altre després de tirar-me de cap a la mountain bike i com que em pico com si tingués 18 anys, vaig volguer fer un interior apurant frenada estil Rossi i vaig acabar per terra tipus Llorenço.

Ara em dedico al bricolatge, les feines de casa, assumptes pendents,etc..

Ja se que no és n post d´escalada i que ultimament no m´estic lluïnt, però ´´es lo que puc fer ara per ara...... allí va!!!

CALAIX

m´he fet un claix per accedir més comodament al fons del maleter a base de fustes dm i unes guies extensibles de 50 cm amb una porteta que serveix de tauleta d´emergència

TEMA LLIT

Desde el principi dormir amb aquesta multivan sens feia incomode jaque el seient un cop estirat fa els bonys que no et deixen estar bé. Parlant amb gent finalment hem trobat la sol.lució amb un craspad ( que desde que tenim nen el fem servir força). A diferència de molta gent el craspad no és de tres peces sino que aprofito el matalaset del maleter, l´unic és que l ´he aixecat fins a l´alçada del crashpad i a la vegada em serveix per tenir un departament independent per a taules i cadires. que us sembla?

Pic Rodó cresta W-S

La cresta W i el pic Rodó, s´imaginen línees possibles a la paret w....

Doncs seguint amb el meu procés tendinític aprofito per fer un retorn als inicis i juntament amb els meus amics, Guies de l´Alt Ter , en Joan i en Marc anem a fer aquesta travessa al Pic Rodó de l´aresta W. cim i la clàssica aresta Sud cap al cim de l´Anyeller, tal com planteja en Pako Crestas al seu llibre al respecte.
La meva darrera etapa com escalador m´he dedicat més a l´esportiva per comoditat , poc compromís etc, però quan retornes als orígens com aquesta ascensió és una mica com una terapia regressiva d´un psicoanalista. Un viatge a l´interior que et crea sensacions records, existència,...vida viscuda!.

En Marc al primer tram i més difícil

La cresta en sí no és excesivament complicat, tant sols uns primers 60 metres de III+ que anant amb trekings i amb el tipus de roca prinenca de les contrades , ja t´ho fa mirar. Aquest primer tram trobes un parell de claus just als primers metres a l´esquerra del fil de l´aresta i es pot fer una bona reunió en un pi solitari.

Resseguint el fil cap a la zona més fàcil

Es segueix pel mateix fil i una mica de travessa a l´esquerra, 1 pitó, i l´aresta ja es torna més sencilla en dificultat però guanya en bellesa. Aquest tram fins al cim es pot fer en ensamble curt aprofitant els becs per asegurar-se.

En Joan en una plaqueta de III+

Després d´aquest tram aeri i disfrutón de cop i volta arribem a les rampes finals que donen nom al cim. Bon moment per contemplar l´entorn, les petites parets que envolten aquestes valls tant properes a la gran urb i en canvi tant ferestegues. Ai! si la roca fos de bona qualitat i les parets més llargues.......

En el destrepe

La tornada seguim l´aresta S. més sencilla amb les cordes plegades tot i que hi ha un parell de resalts fàcils , tb evitables, que pot ser interessant lligar-se. Un petit destrepe equipat amb una corda fixa amb nusos en bon estat a dia d´avui i ja fàcilment cap al coll d´en Bernat i tornada a Núria a fotrens una cervessa ben merescuda!

El menda anant cap l´Anyeller

Mencionar que la Patata, la gossa d´en Marc , va fer la integral per l´aresta al complert. Certament al.lucinant com s´enfila la gossa i lo més fort quan troba un tram que no pot pujar o baixar no cal preocupar-se perque tard o d´hora acaba trobant algun pas, canaleta o vira i torna a retrobar-se amb nosaltres. Xapó una autèntica guia de muntanya!!.

Aquesta vaca hauria de fer-se la pedicura, no?

Tendinitis = Delta de l´Ebre

Donçs així està el pati!!. Un excés d´entrenament. em van regalar el llibre d´en David Macià i a entrenar com un boig al "megaplafó" de Ripoll. 15 dies dedicant-me a fer series de repiticions de moviments de bloc durs al 90% , han set suficients per deixar-me KO. Ara he de patir per quarta vegada en la meva dilatada vida d´escalador una puta tendinitis en l´anular de la dreta. Paciència, repós absolut i corrents,resonancies etc ... anar pagant.

Per aixó hem aprofitat per anar al delta un lloc on hi ha poca roca , tot i que cap al Montsià que queda allà mateix, es veu bastanta roca i em sembla que hi ha alguna zona.

La millor manera per visitar el delta és amb bici. Vem llogar un remolc per nens per en Lluc però amb els seus 3 mesos i mig no el podiem sentar i anava estirat enmig de coixins, anar saltant amb cada perdreta del camí , tot aixó amb una calor de collons...... resultat 2 km després giravem cua i cap a la furgo a buidar les reserves de cerveses. El dia següent ho vem intentar amb el trasto aquest que pesa com un mort i no hi ha qui el mogui, a la que venia una pujadeta havia de baixar i anar corrent i empenyent a la vegada!!! un altra fracàs!! Potser haurem d´esperar a que el xaval creixi un mica?

El paisatge és al.lucinant, dunes, canyissars, arrosers. Un contrast bestial amb el nostre paisatge muntanyenc del Ripollés.

Evidenment el més interessant són les aus migratòries i els seus habitats. Aquí la Meri va caçar aquest Martinet de Nit. A le´Encanyissada i vem veure els flamencs,etc

Bloc a Lleida: Maldà i Belianes

Seguint aquesta tendencia bloquera en que ens trobem actualment vem anar a buscar nous horitzonts cap a la terra ferma, en concret el Pla d´Urgell. D´aquells llocs que hi passes tot sovint per la carretera però que mai et dignes a parar, sinó és per canviar l´aigua de les olives o fer alguna parada técnica. Dons ben bé que val la pena sobretot ara que els camps són ben verds i encara no apreta prou la calor, a més a més tenen com no bon oli.
Però per el que ens interessa que és el bolc tampoc és mala zona , en concret vem anar a Maldà el primer dia i a Belianes , just al costat, el següent.

Maldà és una petita zona amb blocs dispersats però molt interessants , llàstima que alguns blocs em van donar una sensació de deixats, com si no hi anés ningú, sense rastres de magnesi, matolls arrant de bloc,etc. D´altres però estan ben actius, ens vem quedar al submarí on vem fer els 5c´s varis i dos 6b´s amb final comú. El 6c el vaig probar però massa dur per mi,aquest bloc té uns bons bidits com el de la foto. Ben aprop hi ha el bloc del dau just devant de l´església i un bon mirador de la zona, segur que poden sortir unes fotos bones. De fet era la intenció però en Lluc ja comença a superar l´index permisible de decibelis en plors a tot cor i hem de retirar-nos a la furgo.

El dia després ens deixem caure ala zona de Belianes , a les Roques del Barret, d´aproximació 0, de fet el parking és enmig dels blocs. Avui el dia apreta més la calor i no ens hi estem garie, fem un tastet dels diferents blocs però sense repetir massa. Comencem amb el sector Costella amb uns quarts en que has d´apretar per fer-los a vista. La proximitat del sector ens permet fer una invasió tipus pixapí amb cotxet, cadira per donar de mamar, paraigües-parasol, etc si no fos perque esta prohibit hi portariem la barbacoa també!!

A l´esquerra d´aquest sector probo un 6b molt estètic amb uns bons passos, la sortida és d´aquelles tipus mantel agònic i com que estem sols prefereixo no fer ja que no ho veig massa clar.

Totes les ressenyes i localitzatcions les vaig trobar al blog del Ferran Guerrero.

Bloc a S.Joan de Vilatorrada

Ahir dissabte vem provar de conèixer un lloc nou, amb aquella il.lusió de descobrir roques noves en paisatges nous, de fet, no és aquest un dels motius pels quals escalem?. Aixi que gràcies a les ressenyes de http://www.canromu.com/ ens vem dirigir cap el cor de Catalunya a blocar com bojos tot aprofitant el fantàstic dia de primaver que feia.

I la veritat és que no ens ha decebut, no esperàvem blocs de dimensions tant descomnuals. La veritat és que espanten una mica i tot, alguns tenen unes alçades que hauries de portar un camió de crash-pads i un autobús de colegues per cobrir-te una caiguda. Nosaltres només en tenim un de matalàs i de cobrir-te gairebé zero, ja que en Lluc ( 1 mes i mig ) demana l ´atenció d´un dels dos quasi sempre. A part d´aixó i de que la roca es gasta bastant, més d´un bloc flipes amb els mistos dels peus; hem disfrutat força. Hem fet un passeig per la zona dipòsits i finalment hem blocat a la zona del submarí

En una travessa de 5b al dau

Hem escalat a la zona del Dau, tot ent travesses de 5b i passets de 4, per passar a la Triquinela on he fet els 6as de devant. Al de la foto de aqui a sota no he tingut collons de sortir desde dins del bloc , a més em sembla més dur que 6a o 6b , en acabat ho he provat sentat però agafant les regles del canto i ja és molt més humà. Una mica més amunt he provat un voraviu romo de 6b molt guapo però no ha caigut.

Un 6b de la Triquinela

Una estona al dau per la cara més dífícil en la que faig les dues cantonades de 6a, intento un 6b+, però res encara menys que abans, avui ja veig que no farem res de 6b!!. El nen plora molt, ens atavalem........excuses!! no surten perqué no i punt.

La Meri deixant-se la pell al 6a del totxo rossinyol

Un canvi de bloc ens porta al bloc Rossinyol: molt xulo en el seu grau, ara el nen dorm i podem provar els blocs tot dos junts i cobrint-nos les espatlles com deu mana, la Meri fa tres 5b i finalment prova el 6a (foto) que no surt però li deixa el nivell d´adrenalina i ràbia prou ple per una setmana més. Finalment provo uns 5c molt explosiu al totxo del damunt Ulls i un 6b de forats grans i romos durant 4 pegues i tampoc surt. Un momrnt abans de marxar la Meri és amb el nen i sugerint-me un peu aquí o un peu allà i zas!.... dos romus, un dinàmic, un altre i 6b a la butxaca! Al final l´esforç avui ha tingut premi, ja sé que no sempre és així; però quan va bé, va bé

Els camps de conreu a la primavera tenen una llum especial no?

Blocant a la serra d´Albarracín

Fent la petita aproximació als sectors

Aquest novembre vem anar a fer boulder a la serra de Albarracín a Teruel. El lloc és al.lucinant: un paisatge mediterrani amb boscos de pi, i centenars de blocs d´arenisca vermella per tot arreu. Ja podeu veure a le fotos que realment no enganyo ningú.

En un 6b+ rabiós que no vaig conseguir fer

Val molt la pena d´anar-hi, tot i que desde el Ripollés ens hi vem estar 6 hores sense encantar-nos masa a fer paradetes.
un cop allà no et deien dormir amb la furgo a la zona dels blocs, has de baixar al poble o si més no pots llogar uns bungalows al camping per 50 euros que estan molt bé. Nosaltres vem combinar una nit d´una manera i l´altra de l´altra, ja que fotia molt de fred. Diuen que va molt bé el fred per als peus de gat i l´adherència, però sincerament prefereixo que em rellisqui un peu o que em sui la mà a aquell fred sec que flipaves.

Aquest no m´enrecordo però era molt regletós

Nosalres vem anar amb les ressenyes de l´escalar que ja estan prou bé i sino al poble hi ha un bar a la curva del pont que tenen ressenyes. Al segon dia vem concidir amb una gent de Cornudella que s´ho coneixien molt bé i ens van portar a la zona dels Techos, al.lucinant!!!.


En un 7a que no em vaig aixecar d´aqui. Només pa la foto

Hi tornarem , això sí com a mínim s´ha de tenir de 3 o millor 4 dies per disfrutar!!.

Un crack fent un 7a una mica alt

La furgo

La furgo a l ´era de casa

Aqui la tenim!!! desde fa un anyet ja tenim furgo, s´ha acabat anar amb el Vitara carregats com a magrebís creuant Europa cercant el sud. De segona mà i amb uns quants quilomètres que sino valen molts de calés! Tal com ens va dir el venedor: -No patiu que aquestes duren fins a 300.000 kms. És ben bé que t´ho has de creure perqué em lo que val et pots comprar un cotxe tipus turisme nou.




Uma bonica imtage nocturna

Però val la pena, amb un any ja li hem tret força suc, caps de setmana, vacances, un lujo ; aixó sí és una mina de gastos: que si compra´t unes cortines per dormir que si no et veu tot deu, que si una nevera pel menjar (com mola baixar d´escalar i tenir tot UN PACK DE QUINTOS ben frescos esperant-te), que si ara un carregador per les bateries dels aparells electrònics, que si ara uns vidres tintats, que si la la cale estàtica pel fred de l´hivern, etc.. ( l´any que ve a veur si fem el sostre)

Travessant un coll als Alps de Eslovenia

A més a més ara amb en Lluc portem algun trasto més i ens va de puta mare, encara hem de provar de sortir un parell de dies amb ell, aviat ho farem , la setmana que ve ja tindrà dos mesos i ho provarem!!



Amb el k-team a Alós de Balaguer

Total és pitjor que un fill tonto, però no m´en arrepenteixo pas. Gaire bé es pot dir que és un hobbie més aixó del furgonetisme. A la que veus una furgo , ja vas cap allà a parlar amb el tio : que si la meva aixó i la teva alló, que com t´ho has fet per tal de tal i cual.... vaja com les marujes a la pelu si fa o no fa. Ara quan m´en creuo una nova de trinca me la miro com si fos una nena de 20 anyets fins que el coll no et dóna més o estàs a punt de fotrete-la, però com la meva no n´hi ha cap.(que fàcil és ser feliç i saber renunciar sense haver de resignar-se!!)

El bateig de neu a Croàcia

Vem sortir de la comarca per anar a la Comarca

Tot i ser un dels primers dies de primavera ens vem fotre de calor com si fos estiu. Gràcies al Ferran per la informació que vem treure del seu blog, no ens va costar gaire de trobar tot i que tens la sensació de que en qualsevol moment et sortirà el pagès i et cardarà algun crit, però no vam tenir cap problema.

Aqui probant La vida es boulder 6b+

Per problemes els dels boulders que ja et donen feina, vem estar al del final del sector damunt del camí ,el bloc Tàntric, és un que per una cara té un slap amb un bloc que té un mantel que se´m va negar tot i les ganes que hi posava (Hiperlaxitud 6b+), després vem probar/fer per la cara que desploma Krishna direct 6b i La vida es boluder6b+ ( el de la foto) molt macos.

Després de voltar vem fer una descoberta de la zona en la que vem trobar gairebé tots els blocs de la ressenya i dos o tres més que s´estant obrint. I encara en vaig trobar dos d´embardissats que també es podrien obrir.La veritat és que tot i que a primer cop d´ull no sembla massa bona zona, a la que t´hi vas endinsant hi ha sorpreses per tot arreu.Molt recomenable, hi tornarem!

Mare i fill tibant a Mentalmente imperfecto 5+

Finalment vem acabar al bloc del camí, dedicant-nos a saltar com uns mandingues en aquest bloc tant distret. Aquí podeu veure tota la family tibant cadescú a la seva olla i amb les seves línies particulars. El dia que en Lluc pugui escalar, sempre li podrem dir que els fa al flash, ja que desde que té 1 mes ja ens els ha vist fer, je, je!.

Amb aquesta última foto acabo que demà he d´anar a currar: fixeu-vos que la foto esta presa just al moment del vol!!! ni peus ni mà!!

Llençant a La comarca 6b+

Rovinj ( Croacia)

Aquesta és la típica foto de posta de sol, suposo que no sorpren a ningú , que d´aquesta mena de fotos tothom n´ha vist moltes; però a mi m´agrada i m´agrada molt, penso que té tots els elements d´un caiguda de sol al mar, les gavines atrapades en l´encuadrament ( poc m´ho pensava que quedarien així), no hi ha el típic vaixell a l´horitzó però la torre de l´esglèsia és un bon molt substitut. Hi ha núbols en tres plans diferents que crec que donen una sensació de profunditat a la imatge i per reforçar aquesta sensació que millor que el disc solar en la seva més mínima expressió tot just al fons de tot.

La imatge és d´un poble costaner de la península d´Istria, concretament és Rovinj a Croàcia. Aquest poble ha set destruit varies vegades ja que històricament sempre ha set una zona de molt inetrés mercantil, Grecs, Veneccis, austro-hungars. Actualment tot i que s´observa que ha estat restaurat té un encant increíble. La foto va ser pressa a correcuita ja que a mesura que ens acostavem a la platja el sol anava caient amb aquella veloctiat que sempre ho fa quan esta tan cofoi! va ser baixar de la furgo i tenir el temps just per fer dos presses aquesta és la bona a l´altra el sol ja no hi és. No em deixa d´encuriosir aquest sol que durant tot el dia ens volta per damunt nostre amb un velocitat que sembla que li faci mandra avançar i amb un potència de radiació que no pots mirar-li a la cara i en canvi té aquets dos petits moments del dia l´alba i la posta en que el pots mirar de tú a tú i a sobre regalar-te imatges i sensacions que mai et deixen igual

Imatges de Tailandia

No és una foto que destaqui per una qualitat o una tècnica digne d´un profesional , sencillament es tracta del motiu: està clar una bona via de desplomako en un lloc paradissiac, la sorra, el mar . De fet la foto ens la va tirar un turista , em sembla que era japo ja se sap que a part de la sagrada família també van a a ltres llocs.;



la via en si es diu Café Andaman 7b en honor a un bar que hi ha just darrera del japo que va tirar la foto, la podria haver tirat tot prenent-se un gotet de sake, per cert per sakes els que vaig arribar a fer per arribar a la cadena, vaig emprear la tècnica del watterwar és a dir : fas un primer tiento amb les seves hosties conseqüents, tal com baixes has suat tant que t´has de llençar a l´aigua per termoregular el cos ( sempre queda l´opció cervessa fresca a dues passes, però desprès és difícil de tornar al segon round) pocs minuts després tor-nes a atacar i així anar fent fins aconseguir plantar la bandera entre els grillets de la cadena. Com a detall secundari no està de menys de fixar-se en la xurri del barret que aprofitant l´atenció general a l`atrevit escalador ( els neofits sempre es pensen que en saps molt) aprofita per depilar- se aquell puto pelet que s´escapa pel lateral del triangulillo del bikini!! però el noi de la dreta dels que passejen aquest està al cas de tot i no es perd detall. Jo m´he donat conte ara, dos anys després.

La imatge següent no és pas meva sinó de la Meri, però tot lo seu és meu i tot lo meu es meu. La veritat és que és bona i havia de sortir en aquesta selecció. Té la magia del foc que sempre ens ha captivat desde els temps de la prehistòria, el ser un foto nocturna i tenir una exposició prou llarga el foc queda realçat amb el seu moviment, una altre factor que la fa decisiva és el fet de que alestar en moviment circular, queda tot un cercle amb el noi enmig que l´enmarca tot i deixar-lo en segon pla , ja que l´element protagonista és el foc, sens dubte.

Està presa a Ton Sai Beach a la zona d´escalada de Krabi, igual que l´anterior. Després d´un dia de bones escalades amb algun banyet per anar refrescant , tornaves a l bungalof i feies una dutja i un masatge Tailandés d´aquests que et fan petar óssos que no sabies ni que tenies, en acabat ens baixavem a la platja a veure com es posava el sol en l´horitzó tot prenen una caixa de de cerveses i gaudint d´espectacles nocturns tipus turístic.

Aquesta tercera fotografia la podríem qualificar com a retrat, estar clar que el que predomina és la imatge d´aquest home que està en un segon pla, ja que en primer pla tenim dos homes que no tenen cap interés en la foto ni tant sols se l´s hi veu la cara, la seva importància està en que fan de quadre, d´enamarcatge de cortines que ens presenten el segon pla. M´agrada també la diferència de llums d´un pla a l´altre, que encara realça més la importància del retrat.

Com a últim detall que destaco de l´imatge és l´expresió de la cara , espontània, és va girar just al moment de capturar la imatge, cara d´esperar, de resignació, d´aburriment. Ens trobàvem al nord de Tailandia, dins d´un minibus esperant per marxar cap a Nong Khai en un trajecte d´uns 200 kms. que va durar 6 hores, realment apoteòsic. Mentre esperàvem per marxar, ben bé 1 hora, ningú baixava per no perdre el lloc ni que fós de peu. La situació era una mica Fellini: El minibus aturat en mig d´un socarral, ple de gom a gom, tots suant com a porcs i ningú sense moure´s no fós cas que et cardesin el lloc. És d´aquelles situacions que ara les recordes i rius però en el seu moment va ser prou dur..... el plaer de viatjar.

Per últim una posta de sol més a les platges de Krabi, en teníem una diferent cada dia i cada cop més maca. No hi ha gaire a comentar tret del capullo que es va posar devant de tot putejant-nos a la resta de fotoamateurs; hi ha qui m´ha dit que li dóna un punt d´interés, no ho sé, jo li hagués cardat un batu d´hòsties que l´hi haguesin hagut de posar 10 punts de sutura!.

Selecció d´imatges

M´enrecordo amb divuit o dinou anys fent una via al Gorro Frigi amb els amics de la infància, debiem ser al segon o tercer llarg , en Dani per cert amb els casc integral de la moto perqué sinó la seva mare no el deixava venir, com va suar el puta ( no ha tornat a escalar), recordo que stava a la reunió i tenia una bona imatge per sota: els amics, el casc, els turistes al camí, etc.
Vaig treure la càmera Kodak amb la funda de pell del meu pare que tant li va costar de deixar-me, però veient que el seu fill se li despertava la passió de la fotografia va acceptar, il.lús! Una obertura de F11 vaig a buscar una velocitat que compensés segons el revers de la caixa del carret que portaven una xuleta molt bàsica ja que no tenia fotòmetre ( tot era pur art o un bon cop de sort) i de cop i volta: zaaaaas! S´em escapa la màquina, s´arrenca la corretja de cuir que semblava que l´hagués rossegat un mardito roedó i a tomar pel cul!!

Sempre recordarè la cara de decepció més que de mala llet del meu pare . Ho sento! Aquesta secció va per Tú

Blocs de Corones

Aquests blocs ja fa temps que més d´un del Ripollés s´els ha mirat; però per lo que hi ha , nº de blocs, feina fer, accés, alçades, etc total que tothom ha passat. De fet jo tampoc m´escapava d´aquest procés homínid en el que primer al.lucines molt amb la troballa dessprés en tens dubtes i finalment cau en l´oblit per la seva poca viabilitat.

Però vés per on que degut a que ara que tinc un nadó d´un mes, en Lluc, em dedico molt més al bloc que abans, per les facilitats que em dóna com pare-escalador, dons ha recobrat un valor que tenia perdut i ja he fet el més díficil de tot: començar!!! a part de que no conec cap zona de blocs en calacari pur i dur i penso que li dóna un valor afegit

Malgrat a que tens uns 10min de 4x4 i de que cada bloc s´ha de desbardissar com un cabró ha valgut la pena, ja tinc llest el primer bloc: El bloc dels Nardi en honor a la dona i al cunyat i han sortit uns passos més interessants del que em semblava, més d´un no em surten però ja sortiran o sinó si algú els fa ja m´ho dirà. Espero que aixó em motivi per netejar- ne algun altre, el gros és de tsunami autèntic i desprès quedarien 3 ó 4 de petits.

ACCÉS

De la carretera de Ripoll a Ribes un cop es passa Campdevanol quan s´arriba a la colònia Pernau tombar a la dreta jus al bar Punt Zero agafar la pista que duu a la cantera ( parking zona escalada) i continuar per la dreta , arribem a unes runes i la pista s´enfila fent marrades fins que s´acaba, tot jus aqui veurem els blocs, una mica abans del parking i per damunt la pista. No és imprescindible però un 4x4 no va malament. hi ha uns 10 min desde el bar.

BLOC DELS NARDI

Cara Oest

1. 6a un paset regletós i ja està

2. 4b per escalfar

3. 5c laterals regles

4. 5c mateixa entrada però llençament a dreta i mantel

es podria entrar sit del forat de la dreta, trav esq, i empalmar amb

l´entrada pero és estratosfèric!!

5. ? no em surt!

6. 5c una mica més a la dreta.

Cara Sud

7. ? Esperó-desplom maplarit

8. ? Desplom puta

9. 5c mantel

10. 5b més mantel

11. 5c Inici travessa cara Est

Cara Est

11. 5c Travessa pel filo

12 ? Passillo puta

ESCALADES A TAILANDIA

Encara que gairebé fa un any que hi vem anar estrenaré el blog amb aquest viatge fascinant que vem fer amb la Meri la tardor del 2006 . La majoria de gent va escalar a la zona de KRABI, realment és la zona més interessant, però n´hi ha d´altres. Nosaltres varem combinar l´escalar a Krabi amb una volta pel país visitant el Nord (Chiang Mai) on vem escalar a una zona força interessant Crazy Horse Butress i també vem veure el Nordest ( Nang Khai); però sens dubte el millor és la peninsula de Krabi , platges paradisíaques i escalades per xorreres espectaculars, Aixó sí no oblidem que estem al sudest d´Asia i que la xafugor és impresionant i escalar a l´ombra no és una opció , és una obligació. La millor época és a final de la tardor i l´hivern cal tenir en comte que per les vacances de Nadal has de demanar tanda per escalar. Nosaltres i vem anar tot just acabat el monzó finals octubre principis de novembre i havia gent però suportable, aixó sí ens feia un ruixadet gairebé cada dia.

EL NORDEST

La població més important d´aquesta zona és Chiang Mai i aquí vem fer excursions interessants per poblats rurals on predomina el cultiu d´arrós , però està tot molt enfocat al turisme i té poc d´autentic. així que vem fer de guiris i vem anar amb elefants, vem fer un trekking, i vem anar amb bamboo rafting . I com que vem comprobar que els desplaçaments ens sortien molt cars perqué et cobre 4-5 vegades el preu d´un tailandès per ser turista , vem llogar una motos que ens van sortir tiradas de preu.

Doncs aquí sota ens podeu veure amb la màquina de 100cc que amb els meus 83kg , els pocs de la Meri i el material d´escalada. i arribava a agafar 80km/h , ara no et dic res lo difícil que es fa conduir per l´esquerra, je,je. La zona està a uns 20 km de Chiang Mai i arribavem amb uns 40min. A la zona no hi ha cap servei cal comprar-ho a l´últim poble uq queda bastant enrrera.

Es important a gafar més aigua de la que ens sembla per que es sua molt,molt i molt. gaire bé és millor escalar amb banyador que amb els típics pirates acabaven empapats. Es probable trobar molts mosquits que emparanoien un mica amb lo de la malària i aquestes coses , nosatres portavem espirals antimosquitstipus decatlon i sino cremava fulleraca que com és tot molt humit cardava unes fumeres que ni els indis quan va apareixer el Carter!!.

L´escalada és un calari gris molt adherent en la zona de plaques vies de v-a 6b de forats regletes, etc i en la zona de desploms és vermellós amb xorreres , sostres,menys adherent i molt més atlètic. Tota la zona dels arcs és molt espectacular amb orientacions variades per anar fent segons passa el dia. Per dins del cor dels

arcs en les seves entranyes i amb una arribada a la reunió espectacular hi ha un 6b al.lucinant, per darrera vaig fer un parell de 6c´s amb canto i bastant agraïts i per la part principal un 7a i 7a+ bastant a bloc molt rabiosos.

La Meri disfrutant de les xorreres . En David a a dalt xorreres penjant del sostre




La Meri en un 6a en David en un 6c