dimecres, 2 de juliol de 2014

Hem de quedar: La tardor d'en Nebjeperura (Dent Rossell)

 

Que no escalo tot el que voldria és un fet, que la distribució del meu temps lliure ha canviat, és una realitat. Que malgrat tot això, després de més d' un any de no penjar-me a cap paret de més de 35 mts, m'hi trobo com a peix a l 'aigua, és fascinant.!!!
  Tot comença amb un intercanvi  amb en Joan en el que li acabo comprant els seus esquís de telemark (com si em sobrés el temps) i tanquem el tracte fent realitat un compromís que fa temps que ens deiem: hem de quedar per anar escalar.
  







Donçs ja està fet!. D'entre les que ha fet l'un i l' altre descobrim que hi ha una que no hem fet cap dels dos, la tardor d' en Nebjeperura, de la que en tenim bones referències. Realment després d' haver fet les més clàssiques de la paret, és la que m'ha deixat més bon feeling; també és veritat que no regalen res i que en més d' un llarg s' hi ha d' anar. Però es pot protegir perfectament en tot moment, a part de les peces que vas trobant.
 Un primer llarg quilomètric  et dona la benvinguda i et fa escalfar motors ràpid, el segon no té res a envejar sortejant els sostre ambforça verticalitat. En Joan va fer reunió  a l 'arbre per evitar el ròssec, ràpid canvi de reunió, un llarg sense massa història i arribem el llarg més fotogènic de  la Dent. Tiro un mogollón de fotos i tinc la sort que una queda super ben enquadrada  i amb bona llum. Em sembla que el Joan se l' ha ampliat per casa!!. El darrer llarg també té xispa  comença amb travessa i acabes fent un petit desplom molt agraït.
  Realment és molt bona via, m'ha fet tornar a guadir de la paret, amb una aproximació ben maca des de  baix és bastant evident  i directe. M 'ha anat bé compartir una sortida amb algú que a part d' escalar té passió, m' ha anat bé haver-me d' estar aturat a la reunió quan s' ha embarcat i ha hagut de destrepar i tornar-hi: estar-te aturat durant una estona sense res a fer, res de res, sense preses, sense obligacions, només gaudir del paissatge, per conegut que sigui i relaxar la ment.........Fantàstic