dijous, 5 de setembre de 2013

Refugis del Torb: ara va de travessa

torbentrada
      Als que us agrada la muntanya, caminar, fer un cim, pujar a un llac, travessar boscos, resseguir rierols  imagineu-vos que enlloc de matinar, agafar el cotxe, el tren,  fer una bona excursió i tornar a casa cansats però satisfets, us quedeu a dormir a la mateixa muntanya per l’ endemà tornar a gaudir de l’ experiència. Sona bé?


Camí dels EnginyersPer  mi una volta per etapes com aquesta  dels  Refugis del Torb,  és sentir-te integrat a la muntanya. Durant 5 dies formes part d’ ella, és  casa teva. T’ aïlles del món rutinari , el deixes mai més ben dit , per sota teu i agafes una altre rutina: Llevar-se d’ hora ,ben d’ hora, esmorzar i la única feina que tens és caminar al teu ritme i no parar d’ impressionar-te amb la diversitat de paisatges que et trobaràs.
Aquesta magnífica ruta uneix dons punts emblemàtics del Pirineu Oriental i la tradició muntanyenca catalana: La Vall de Núria i el Canigó. Passant per una innumerable llista de llocs mítics com: Camí dels Enginyers, Coma de Vaca, Coll de la Marrana, Esquerdes de Rojà, Pla Guillem, Mariailles,Canigó, Mentet, Carançà , Noucreus o Núria.  En la seva versió Torb Standard aquesta volta de  73km i   gairebé 5000 mts  de desnivell es realitza en 5 dies, després si voleu fer cims o visitar valls properes trobareu multitud de possibilitats al mateix web: www.refugisdeltorb.com



Camí de Pla Guillem
 

 Sigui quina sigui l’ opció triada l’organització us deixarà totes les reserves realitzades , així durant la volta no t’has d’amoïnar per temes logístics i  al final de cada etapa tens la sensació de que t’estan esperant. L’ avantatge de fer una travessa amb refugis és total, es un plaer poder caminar amb un motxilla d’uns 6 kg enlloc de  fer-ho amb una de 20kg si haguessis de portar tenda, sac, fogonet,etc. Un altre factor a destacar d’ una volta d’ aquest tipus són les relacions amb els altres , tant si vas sol com acompanyat, quan arribes a un refugi ets un més de la comunitat d ‘ aquell dia. Soparàs , dormiràs i esmorzaràs amb altres excursionistes de llocs ben diversos, ben plens d’ històries per explicar o potser seràs tu qui sorprengui als altres amb  alguna anècdota de la jornada. Cada allotjament de la ruta té la seva personalitat alguns freguen l’ excel·lència com a Mentet per l’ acolliment, la cuina, la confiança. D’ altres són pràctics i acompleixen amb la seva funció d’ una manera més austera; hi ha de tot.


La Girada, un bon lloc per passar més d'un dia]
    En el nostre cas varem triar l’ opció Torb Standard però en 4 dies , per nassos ja que ni  la la feina ni els avis (sort en tenim d’ ells) es permetia cap altre combinació. Així que ens veiem obligats a ajuntar dues etapes i seguint la recomanació de l’ organització farem Mentet-Carançà-Núria  en una.
Al ser del Ripollès aprofitem la proximitat per iniciar la ruta des de l’ Alberg de Núria  on ens fan l’ entrega del pack de benvinguda, i així a la vegada gaudim del viatge en cremallera, http://valldenuria.cat . Una jornada en la que no trobem ningú a la muntanya, cosa difícil, i on després de recórrer tots els racons del camí dels Enginyers fem un bon entrepà  al refugi  Coma de Vaca amb l’ amic Xavier  i ens posem el dia de coses. Sempre em deixa al·lucinat la grandesa del pla de  Coma de Vaca ,i en un dia com avui, amb algunes boires, núvols, etc el  fa encara més intens. Una boira pixanera ens deixa a l’Hostal Pastuira on estem sols i som tractats com a reis.
      La segona jornada tot i ser llarga és còmode pel poc desnivell que té i és fascinant per la grandesa del paisatge. M’atreviria  a dir que de totes les excursions del Pirineu  és la que té unes vistes més extenses!!. I això que la boira ha jugat a aparèixer i desaparèixer fent encara més brillant aquesta llarga etapa. Un ràpid descens ens deixa a Mariailles a la falda del Canigó. Ens agradaria de poder fer el cim, però amb tants pocs dies no hi trobem cap possibilitat.


Deixa't estar de barretes energètiques Deixa't estar de barretes energètiques[/caption]
      No sé perquè ens mentalitzem de que la tercera etapa entre Mariailles i Mentet és més light, potser perquè va a poca alçada; però us asseguro que la pujada del Coll de Mentet no en te res de light. Després, gran sorpresa per l’acollidora Gîte d’ Etape de La Girade i per la calidesa en el tracte de l’ Erika. És el meu 42º aniversari i coincideix que hi ha uns músics belgues allotjats que després del magnífic sopar, ens sorprenen amb un concertillo. No es pot demanar més!.
     La quarta etapa és la que  ajuntem amb la cinquena i anem una mica apretats en horari. Les forces ja no són com les del primer dia, hi ha alguna bullofa que treu el cap per les nostres plantes i fa un ventet força fred. Tot i així després de suar la samarreta en el coll de Pal, Déu n’hi dó com puja!, arribem a Ras de Carançà.  Un refugi escuet , senzill però en un enclavament magnífic. Una xerrada, un mos, una cerveseta i amunt  que ens queda un llarg camí.
     Qui no conegui la Vall de Carançà , recordarà aquesta etapa per sempre més. Per mi que conec molt bé les valls que envolten a Núria, és la més maca, sense cap mena de dubte. Suposo que la màgia de les muntanyes juntament amb la màgia de l’ aigua , els llacs, les  roques, cims.........

torb30

      I amb una mica de patiment arribem al Coll de Noucreus, on tornem a veure el Santuari de Núria i el final de la nostre ruta. Ja  tenim ganes d’ arribar , estem cansats, ja no xerrem tant com els primers dies, el cansament psicològic fa que en mica en mica el cervell es comenci a activar amb els assumptes pendents, les  rutines diàries no sempre desitjades, els problemes de la feina.... però demà quan tornem a les tasques feixugues de la llar o quan la feina ens torni a estressar un cop més, sempre podem tancar els ulls i emplenar-nos de la força del record i la satisfacció d’ haver fet aquesta  ruta tant maca dels Refugis del Torb.

torbcolage
torbcolage2

Text i Fotos: David Codony

dilluns, 29 d’abril de 2013

Bloc amb nens Belianes/ Cervià de les Garrigues


A mida que van creixent i com sempre, amb unes dosis d' esforç extra, podem fer més cosetes. Així que varem anar a Belianes que com ja que coneixíem el terreny sabíem que era un bon lloc. Un dia perfecte de primavera ens va deixar fer uns quants passos . Ens varem escalfar al bloc del  final que té línies assequibles de 4 tot combinat amb l' agulla del costat que per els nens va ser ideal.  Les línies menys dures dels blocs centrals 5+, 6a  la Costella sobretot, ens van servir per apretar una mica més, ja adaptant  posicions més bloqueres.

Moments de concentració abans del pas
Amunt, amunt


El concepte de descans canvia en funció de l'edat

Malgrat tenir el sol en contra no hi ha qui l' aturi.

Fitxa Belianes
Accés: Excel·lent
Seguretat per nens: Bona
Espai per jugar nens: Molt bo
Qualitat blocs: Molt bona
Diversitat graus: Bona
Època: Estiu prohibit.
Cobertura mòbil: Regular.




 Després d' una estona de bicis, cuinetes i pols, un descans que ja ens va venir a ve a uns pares-blocaires poc entrenats, varem tornar a tibar a la zona del parking al fons a l'esquerra i al mateix bloc del parking. Que té línies molt maques però amb unes sortides yuyesques a on veiem que ens falta ritme, que  dirien els entesos. Un petit bloc per la zona dels camps serveix per que els peques disfrutin i tirar quatre fotos xules.


Fins i tot te temps per xiular


Fantàstica guia de bloc de Catalunya i voltants

Aprofitant la guia de bouldertopo (per cert, totalment recomanable) la mateixa tarda anem a Cervià de les Garrigues que queda ben aprop. A  la zona hi ha una àrea perfecte per poder dormir amb furgos, llàstima de les obres.
En un moment de tranquilitat aprofito per fer descoberta de la zona que malgrat que és petita té racons interessants. Per als que aneu més fort el bloc de la Final no us  decebrà: alçada i dificultat. Al costat de  l 'ermita hi ha un bloc molt estètic i de grau mig +/-. Nosaltres ens decantem per la zona de la Proa per darrera que és on hi ha els bloc fàcils, els quals els gaudim molt. Passos verticals força tècnics, amb sortides per practicar mantels a punta pala. (Noms extrets de vingabou.blogspot).

Finalment baixem al   bloc del prat  (Onada) ja que aquí a l' ombra els nens tenen fresca i hi ha poc espai. Aquest bloc en mig del prat és perfecte per acabar de rebentar braços i dits.  I els nens s'ho passen força bé jugant a cuinetes amb la terra i enmerdant'ho tot. Cal recordar que éstem ben aprop de El Cogul , però ja jo deixem per una altra sortida de primavera.!





Sweet spring

Una mica més i prou

Fitxa Cervià de les Garrigues
Accés: Bo
Seguretat per nens: Bona
Espai per jugar nens: Molt bo/ Bo (en funció del boc)
Qualitat blocs: Molt bona
Diversitat graus: Bona/Regular
Època: Estiu prohibit.
Cobertura mòbil:  0 (Cal anar direcció al poble).
Aigua: (Petit torrent i font a la zona picnic)



divendres, 1 de març de 2013

Esquí de muntanya en pista



     No sóc gaire propens a fer esquí de muntanya per les pistes, de fet quan vaig començar a fer-ne a ningú se li ocorria posar-se amb uns esquís per una pista cara amunt. Fins al punt que es deia allò tant clàssic en aquest país d' està prohibit. Però tot canvia, sobretot les modes, i ara ja no anem amb aquells motxilots a la muntanya. Ara ens agrada portar material lleuger perquè anem més ràpid, anem més cómodes, podem fer més metres i perquè ens ofereix la mateixa qualitat -o més- en el descens que els esquís d' abans. (sense comparar amb aquells fantàstics Dynastar Vertical Extrem del Tardivel). Malles, lleugeresa, esport, GPS.
   No ho nego jo també ho faig de tant en tant, sobretot en anys com aquests que al nostre Pirineu no li cau la neu que es mereix; però considero que et perds el millor de la muntanya: la sensació de solitud  de contemplar un paisatge no humanitzat, inclòs amb un punt de salvatge. Aquella sensació de certa inseguretat que ens fa aprendre a encarar el risc cara a cara, a valorar, a decidir; sense parlar del romanticisme i dels sentiments més íntims que ens provoca un espai natural.




      Però sens dubte té els seus avantatges: seguretat en neus tractades, espais controlats de risc d'allau, garantia d'innivació, personal especialitzat en socorrisme i rescat de víctimes d'allaus, cobertura mòbil, possibilitat de programar-hi entrenaments còmodament, opció de més seguretat en sortides en solitari i fins i tot la possibilitat de fer una cervesa en arribar al cim, en el cas de la Tossa.(amb el pas dels anys agafa la seva importància això!)
      No sé, suposo que en treballar en una petita estació d'esquí veus les coses des d' una altre perspectiva i et fa parar a pensar i veure-ho des de les dues vessants. Quant no hi ha neu a la muntanya, a la Tossa pots arribar a trobar més gent pujant que baixant, amb els riscos que significa per tots. D' altra banda hi ha el tema comercial, la producció de neu, el fresat tot té un cost. No dic que l' esquiador de muntanya de pista hagi de treure un forfet però  potser sí ha de tenir la  tarja de la FEEC i que aquesta hauria de compensar aquest servei les estacions. Així es podria oferir un  espai d'ascens segur per als que pugen i un conveni amb els serveis mèdics de les estacions per estar cobert en cas d' accident. Sé que és un tema de debat obert i que només falta que hi hagi un accident perquè saltin les alarmes, però potser si tots reflexionéssim trobaríem una alternativa positiva per tothom. 
     Al cap i a la fi, l' esquí de muntanya en pista és una plataforma per a no iniciats, o per situacions de manca d' innivació, o entrenament controlat. Per què no?.