divendres, 1 de març de 2013

Esquí de muntanya en pista



     No sóc gaire propens a fer esquí de muntanya per les pistes, de fet quan vaig començar a fer-ne a ningú se li ocorria posar-se amb uns esquís per una pista cara amunt. Fins al punt que es deia allò tant clàssic en aquest país d' està prohibit. Però tot canvia, sobretot les modes, i ara ja no anem amb aquells motxilots a la muntanya. Ara ens agrada portar material lleuger perquè anem més ràpid, anem més cómodes, podem fer més metres i perquè ens ofereix la mateixa qualitat -o més- en el descens que els esquís d' abans. (sense comparar amb aquells fantàstics Dynastar Vertical Extrem del Tardivel). Malles, lleugeresa, esport, GPS.
   No ho nego jo també ho faig de tant en tant, sobretot en anys com aquests que al nostre Pirineu no li cau la neu que es mereix; però considero que et perds el millor de la muntanya: la sensació de solitud  de contemplar un paisatge no humanitzat, inclòs amb un punt de salvatge. Aquella sensació de certa inseguretat que ens fa aprendre a encarar el risc cara a cara, a valorar, a decidir; sense parlar del romanticisme i dels sentiments més íntims que ens provoca un espai natural.




      Però sens dubte té els seus avantatges: seguretat en neus tractades, espais controlats de risc d'allau, garantia d'innivació, personal especialitzat en socorrisme i rescat de víctimes d'allaus, cobertura mòbil, possibilitat de programar-hi entrenaments còmodament, opció de més seguretat en sortides en solitari i fins i tot la possibilitat de fer una cervesa en arribar al cim, en el cas de la Tossa.(amb el pas dels anys agafa la seva importància això!)
      No sé, suposo que en treballar en una petita estació d'esquí veus les coses des d' una altre perspectiva i et fa parar a pensar i veure-ho des de les dues vessants. Quant no hi ha neu a la muntanya, a la Tossa pots arribar a trobar més gent pujant que baixant, amb els riscos que significa per tots. D' altra banda hi ha el tema comercial, la producció de neu, el fresat tot té un cost. No dic que l' esquiador de muntanya de pista hagi de treure un forfet però  potser sí ha de tenir la  tarja de la FEEC i que aquesta hauria de compensar aquest servei les estacions. Així es podria oferir un  espai d'ascens segur per als que pugen i un conveni amb els serveis mèdics de les estacions per estar cobert en cas d' accident. Sé que és un tema de debat obert i que només falta que hi hagi un accident perquè saltin les alarmes, però potser si tots reflexionéssim trobaríem una alternativa positiva per tothom. 
     Al cap i a la fi, l' esquí de muntanya en pista és una plataforma per a no iniciats, o per situacions de manca d' innivació, o entrenament controlat. Per què no?.