dissabte, 24 de setembre de 2016

Pilar Sud del Gran Pic del Midi d’Ossau: sortir de la zona de confort



  Un divendres d’aquests que em socialitzo en modus real, em trobo l’Oriol al Floks, que ve dels Alps hipermotivat i ràpidament ja estem lligant una sortideta per la setmana que ve, fantàstic! Ho celebro amb una birra més, és divendres i no es pot fallar a la tradició.
  Després de gairebé 5 hores de viatge, anem xerrant amenament i ara ja estic assumint on m’he enmerdat, els darrers 10 anys he fet bàsicament esportiva i alguna vieta més o menys difícil sense sortir massa de la zona, i sense massa compromís. Un cop m’ he mirat les ressenyes, blogs i altres informacions de les xarxes socials no reals, assumeixo que es tracta d’ un viote. M’entren canguelos que fa anys no sentia però em dic a mi mateix que és una oportunitat de sortir de la meva zona de confort i recuperar aquell punt de gas de quan no tenia ni una cana.















Ja hi som posats, sortir de nit, pateo del quinze per la tartera, deixem a la dreta la Jean Santé i els records d’un parell d’aventures ara ja fa masses anys i ja estem lligats i tibant en aquest granit impressionant.
Els primers llargs ja et situen en escena i de cop i volta em trobo davant del tercer llarg, Un llarg clau amb diedre i fissura paral·lela semiequipat, graduat de 6c+. Provo el primer terç, esbufego com un porc i ràpidament em veig sacant del friend col·locat. No hi ha opció, aquesta via està molt per damunt del que jo puc oferir ara per ara, canvio el xip i a base d’A0 i sortides en lliure tinc suficient adrenalina per 3 ó 4 anys. Els següents llargs són magnífics, atlètics i espectaculars, estan graduats de 6b -6b+ però cal treure foc pels queixals per encadenar i anar protegint a la vegada, tant l’Oriol com jo anem solucionant a base de paciència i savoir faire.
Som al cim, prova superada! només falta una baixada flipant i 5 hores més per arribar a casa. He tornat a sentir la por de no saber si tindràs la capacitat de superar un llarg, la tremolor de no trobar amb prou rapidesa el friend adequat; però ara, tres dies després i amb agulletes per tots els racons de les meves extremitats, torno a experimentar la satisfacció d’aconseguir una fita difícil i unes ganes tremendes de tornar-hi....... trigaré, ja que tinc el triple d’obligacions i motivacions que fa 10 anys; però això és la meva essència i no la puc abandonar.