La cresta W i el pic Rodó, s´imaginen línees possibles a la paret w....
Doncs seguint amb el meu procés tendinític aprofito per fer un retorn als inicis i juntament amb els meus amics, Guies de l´Alt Ter , en Joan i en Marc anem a fer aquesta travessa al Pic Rodó de l´aresta W. cim i la clàssica aresta Sud cap al cim de l´Anyeller, tal com planteja en Pako Crestas al seu llibre al respecte.
La meva darrera etapa com escalador m´he dedicat més a l´esportiva per comoditat , poc compromís etc, però quan retornes als orígens com aquesta ascensió és una mica com una terapia regressiva d´un psicoanalista. Un viatge a l´interior que et crea sensacions records, existència,...vida viscuda!.
La meva darrera etapa com escalador m´he dedicat més a l´esportiva per comoditat , poc compromís etc, però quan retornes als orígens com aquesta ascensió és una mica com una terapia regressiva d´un psicoanalista. Un viatge a l´interior que et crea sensacions records, existència,...vida viscuda!.
En Marc al primer tram i més difícil
La cresta en sí no és excesivament complicat, tant sols uns primers 60 metres de III+ que anant amb trekings i amb el tipus de roca prinenca de les contrades , ja t´ho fa mirar. Aquest primer tram trobes un parell de claus just als primers metres a l´esquerra del fil de l´aresta i es pot fer una bona reunió en un pi solitari.
Resseguint el fil cap a la zona més fàcil
Es segueix pel mateix fil i una mica de travessa a l´esquerra, 1 pitó, i l´aresta ja es torna més sencilla en dificultat però guanya en bellesa. Aquest tram fins al cim es pot fer en ensamble curt aprofitant els becs per asegurar-se.
En Joan en una plaqueta de III+
Després d´aquest tram aeri i disfrutón de cop i volta arribem a les rampes finals que donen nom al cim. Bon moment per contemplar l´entorn, les petites parets que envolten aquestes valls tant properes a la gran urb i en canvi tant ferestegues. Ai! si la roca fos de bona qualitat i les parets més llargues.......
En el destrepe
La tornada seguim l´aresta S. més sencilla amb les cordes plegades tot i que hi ha un parell de resalts fàcils , tb evitables, que pot ser interessant lligar-se. Un petit destrepe equipat amb una corda fixa amb nusos en bon estat a dia d´avui i ja fàcilment cap al coll d´en Bernat i tornada a Núria a fotrens una cervessa ben merescuda!
El menda anant cap l´Anyeller
Mencionar que la Patata, la gossa d´en Marc , va fer la integral per l´aresta al complert. Certament al.lucinant com s´enfila la gossa i lo més fort quan troba un tram que no pot pujar o baixar no cal preocupar-se perque tard o d´hora acaba trobant algun pas, canaleta o vira i torna a retrobar-se amb nosaltres. Xapó una autèntica guia de muntanya!!.
Aquesta vaca hauria de fer-se la pedicura, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada