Per setena vegada els amics del GEC Campdevànol i Oxineu han organitzat el 7º Campdenblock. Prova d' escalada que aprofita el rocòdrom municipal de Campdevànol.
Però si organitzar aquesta moguda no n'hi ha prou per quedar baldat, aquest any s'han armat de valor per fer créixer l' esdeveniment amb el primer Aplec d' Escaladors del Ripollès. Un concurs fotogràfic (amb premis amb metàl·lic i tot!!) una xerrada d'equipadors de la comarca, una projecció del vídeo guanyador de la darrera edició del Festival de Muntanya de Torelló, Valley Uprising, on vaig reviure molts moments de la meva adolescència fanàtica amb els ídols que ens marcaven el camí i que tots voliem imitar: Bachar, Ron Kauk,Lyn Hill,etc, un homenatge als herois del passat, Bridwell,Robbins, Harding, Long .... i una visió del present amb les noves tendències a tocar del límit, Potter, Honnold
Dissabte van fer gala d'altruisme i devoció per l'escalada fent un taller d'iniciació per la mainada, creant escola i futur, més d'un dels competidors de la lliga catalana ha iniciat els seus passos en aquest rocòdrom i amb l'escola d' Oxineu.
A la tarda nit es va celebrar l'esperada "competi". Amb un plantejament molt popular, on qualsevol inscrit té 8 línies de graus escalonats per tal de classificar-se per les semifinals, es converteix amb una macro jornada d' escalada entre amics on tothom comenta, crida, anima a grans i petits. Encara que siguis un debutant tens opció a escalar un munt de vies.
Al treballar, vaig arribar amb molt poc marge, havent de fer les 8 línies amb una hora i escaig, vaig suar la gota, sort del bar que ens proporciona fluid energètic constantment. La mestressa es va contagiar de l 'ambient i també va acabar participant malgrat no tenir-ho massa clar.
Aconseguim passar tots dos a les semifinals, les fèmines al ser poquetes es garanteixen el passi a la final i la Meri amb molta sopresa per part meva s'enfila pels desploms amb una soltura que mai m' havia mostrat. Començo a dubtar si els dies que treballo té un altre maromo que se la porta a escalar; però abans que aquestes paranoies mentals es fixin en el meu còrtex, veig com supera el punt més alt que havien assolit les altres noies!!!, En ple desplom fa un xapatge dels d'anar-hi fort i cau anant a buscar les presses de sortida!!! Olé, Olé,Olé,
A mi, la semifinal se'm va entravessar amb un primer pas molt bloquero on em sobren cames i em falta força. No obstant com que només el superen dos competidors, i la resta fem un quadrúple empat, l'organització ens permet fer un desempat aprofitant la final, bona decisió.
Els dos primers pugen el pronunciat i estrenat desplom fins al sostre, i la resta van sucumbint en els passos inferiors. Arriba el meu torn, el darrer de tots, és una línia de blocs llargs que van desgastant, en aquest cas se'm dona més be que al es semis i arribo als passos de dalt com els altres dos; però no tinc força per xapar, ho intento d' un costat, de l'altre, no puc si em deixo anar per xapar cauré, no em queda res més que 4-5 segons de força per fer algo. M 'impregno dels crits de la gent i del bon rotllo que em transmeten per fer dos moviments més deixant la cinta enrera, i donar-ho tot, lluitar fins al final i fer valer la teoria de la motivació, llançant-me a per una presa que no aconsegueix-ho pillar. Avall !!!!
Una merescuda tercera plaça i una gratificació immensa.
A la nit va haver concert amb varis grups musicals al Casino i sessió DJ. Diumenge un dinar popular amb espectacle del Mag Jepis que va fer les delícies de petits i grans.
Un aplec fantàstic, amb unes activitats molt encertades, on probablement per la pluja que sempre ens ve a visitar, no va haver tota la gent esperada. No obstant no tinc cap dubte que aquest nou format amb aquestes ganes només té una sortida: l' Éxit, enhorabona a tots!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada