divendres, 13 de juny del 2008

Tendinitis = Delta de l´Ebre






Donçs així està el pati!!. Un excés d´entrenament. em van regalar el llibre d´en David Macià i a entrenar com un boig al "megaplafó" de Ripoll. 15 dies dedicant-me a fer series de repiticions de moviments de bloc durs al 90% , han set suficients per deixar-me KO. Ara he de patir per quarta vegada en la meva dilatada vida d´escalador una puta tendinitis en l´anular de la dreta. Paciència, repós absolut i corrents,resonancies etc ... anar pagant.
Per aixó hem aprofitat per anar al delta un lloc on hi ha poca roca , tot i que cap al Montsià que queda allà mateix, es veu bastanta roca i em sembla que hi ha alguna zona.






La millor manera per visitar el delta és amb bici. Vem llogar un remolc per nens per en Lluc però amb els seus 3 mesos i mig no el podiem sentar i anava estirat enmig de coixins, anar saltant amb cada perdreta del camí , tot aixó amb una calor de collons...... resultat 2 km després giravem cua i cap a la furgo a buidar les reserves de cerveses. El dia següent ho vem intentar amb el trasto aquest que pesa com un mort i no hi ha qui el mogui, a la que venia una pujadeta havia de baixar i anar corrent i empenyent a la vegada!!! un altra fracàs!! Potser haurem d´esperar a que el xaval creixi un mica?

El paisatge és al.lucinant, dunes, canyissars, arrosers. Un contrast bestial amb el nostre paisatge muntanyenc del Ripollés.










Evidenment el més interessant són les aus migratòries i els seus habitats. Aquí la Meri va caçar aquest Martinet de Nit. A le´Encanyissada i vem veure els flamencs,etc




4 comentaris:

un tal Pinxo ha dit...

Home el delta delta, no te miltapart per escala, pero en el Montsia una miqueta tenim...jejeje, anim en la tendinitis..

deivid´s ha dit...

Ohtia!que ràpid!. Gràcies pels ànims. La veritat es que vem anar a un mirador a S.Carles de la Rapita i es veien unes parets molt bones i a l´ombra !! Quedarà pendent de vindre a escalar per aquestes terres!

Gatsaule ha dit...

No et queixis, que una tendinitis és poqueta cosa, i et permetrà gaudir de la criatura !

deivid´s ha dit...

Gràcies pels ànims i per fer-me partícep? d´aquesta festa bloggera!
Ja he vist ke el teu mal supera amb creus el meu, no t´envejo. Ja m´imagino la patacada relliscant per aqeusts coi de canals montserratines, aió és més dur que l´himalaisme! fins que no ets abaix uf,uf. Anim!!.