Bloc a S.Joan de Vilatorrada

Ahir dissabte vem provar de conèixer un lloc nou, amb aquella il.lusió de descobrir roques noves en paisatges nous, de fet, no és aquest un dels motius pels quals escalem?. Aixi que gràcies a les ressenyes de http://www.canromu.com/ ens vem dirigir cap el cor de Catalunya a blocar com bojos tot aprofitant el fantàstic dia de primaver que feia.

I la veritat és que no ens ha decebut, no esperàvem blocs de dimensions tant descomnuals. La veritat és que espanten una mica i tot, alguns tenen unes alçades que hauries de portar un camió de crash-pads i un autobús de colegues per cobrir-te una caiguda. Nosaltres només en tenim un de matalàs i de cobrir-te gairebé zero, ja que en Lluc ( 1 mes i mig ) demana l ´atenció d´un dels dos quasi sempre. A part d´aixó i de que la roca es gasta bastant, més d´un bloc flipes amb els mistos dels peus; hem disfrutat força. Hem fet un passeig per la zona dipòsits i finalment hem blocat a la zona del submarí

En una travessa de 5b al dau

Hem escalat a la zona del Dau, tot ent travesses de 5b i passets de 4, per passar a la Triquinela on he fet els 6as de devant. Al de la foto de aqui a sota no he tingut collons de sortir desde dins del bloc , a més em sembla més dur que 6a o 6b , en acabat ho he provat sentat però agafant les regles del canto i ja és molt més humà. Una mica més amunt he provat un voraviu romo de 6b molt guapo però no ha caigut.

Un 6b de la Triquinela

Una estona al dau per la cara més dífícil en la que faig les dues cantonades de 6a, intento un 6b+, però res encara menys que abans, avui ja veig que no farem res de 6b!!. El nen plora molt, ens atavalem........excuses!! no surten perqué no i punt.

La Meri deixant-se la pell al 6a del totxo rossinyol

Un canvi de bloc ens porta al bloc Rossinyol: molt xulo en el seu grau, ara el nen dorm i podem provar els blocs tot dos junts i cobrint-nos les espatlles com deu mana, la Meri fa tres 5b i finalment prova el 6a (foto) que no surt però li deixa el nivell d´adrenalina i ràbia prou ple per una setmana més. Finalment provo uns 5c molt explosiu al totxo del damunt Ulls i un 6b de forats grans i romos durant 4 pegues i tampoc surt. Un momrnt abans de marxar la Meri és amb el nen i sugerint-me un peu aquí o un peu allà i zas!.... dos romus, un dinàmic, un altre i 6b a la butxaca! Al final l´esforç avui ha tingut premi, ja sé que no sempre és així; però quan va bé, va bé

Els camps de conreu a la primavera tenen una llum especial no?

Blocant a la serra d´Albarracín

Fent la petita aproximació als sectors

Aquest novembre vem anar a fer boulder a la serra de Albarracín a Teruel. El lloc és al.lucinant: un paisatge mediterrani amb boscos de pi, i centenars de blocs d´arenisca vermella per tot arreu. Ja podeu veure a le fotos que realment no enganyo ningú.

En un 6b+ rabiós que no vaig conseguir fer

Val molt la pena d´anar-hi, tot i que desde el Ripollés ens hi vem estar 6 hores sense encantar-nos masa a fer paradetes.
un cop allà no et deien dormir amb la furgo a la zona dels blocs, has de baixar al poble o si més no pots llogar uns bungalows al camping per 50 euros que estan molt bé. Nosaltres vem combinar una nit d´una manera i l´altra de l´altra, ja que fotia molt de fred. Diuen que va molt bé el fred per als peus de gat i l´adherència, però sincerament prefereixo que em rellisqui un peu o que em sui la mà a aquell fred sec que flipaves.

Aquest no m´enrecordo però era molt regletós

Nosalres vem anar amb les ressenyes de l´escalar que ja estan prou bé i sino al poble hi ha un bar a la curva del pont que tenen ressenyes. Al segon dia vem concidir amb una gent de Cornudella que s´ho coneixien molt bé i ens van portar a la zona dels Techos, al.lucinant!!!.


En un 7a que no em vaig aixecar d´aqui. Només pa la foto

Hi tornarem , això sí com a mínim s´ha de tenir de 3 o millor 4 dies per disfrutar!!.

Un crack fent un 7a una mica alt

La furgo

La furgo a l ´era de casa

Aqui la tenim!!! desde fa un anyet ja tenim furgo, s´ha acabat anar amb el Vitara carregats com a magrebís creuant Europa cercant el sud. De segona mà i amb uns quants quilomètres que sino valen molts de calés! Tal com ens va dir el venedor: -No patiu que aquestes duren fins a 300.000 kms. És ben bé que t´ho has de creure perqué em lo que val et pots comprar un cotxe tipus turisme nou.




Uma bonica imtage nocturna

Però val la pena, amb un any ja li hem tret força suc, caps de setmana, vacances, un lujo ; aixó sí és una mina de gastos: que si compra´t unes cortines per dormir que si no et veu tot deu, que si una nevera pel menjar (com mola baixar d´escalar i tenir tot UN PACK DE QUINTOS ben frescos esperant-te), que si ara un carregador per les bateries dels aparells electrònics, que si ara uns vidres tintats, que si la la cale estàtica pel fred de l´hivern, etc.. ( l´any que ve a veur si fem el sostre)

Travessant un coll als Alps de Eslovenia

A més a més ara amb en Lluc portem algun trasto més i ens va de puta mare, encara hem de provar de sortir un parell de dies amb ell, aviat ho farem , la setmana que ve ja tindrà dos mesos i ho provarem!!



Amb el k-team a Alós de Balaguer

Total és pitjor que un fill tonto, però no m´en arrepenteixo pas. Gaire bé es pot dir que és un hobbie més aixó del furgonetisme. A la que veus una furgo , ja vas cap allà a parlar amb el tio : que si la meva aixó i la teva alló, que com t´ho has fet per tal de tal i cual.... vaja com les marujes a la pelu si fa o no fa. Ara quan m´en creuo una nova de trinca me la miro com si fos una nena de 20 anyets fins que el coll no et dóna més o estàs a punt de fotrete-la, però com la meva no n´hi ha cap.(que fàcil és ser feliç i saber renunciar sense haver de resignar-se!!)

El bateig de neu a Croàcia

Vem sortir de la comarca per anar a la Comarca

Tot i ser un dels primers dies de primavera ens vem fotre de calor com si fos estiu. Gràcies al Ferran per la informació que vem treure del seu blog, no ens va costar gaire de trobar tot i que tens la sensació de que en qualsevol moment et sortirà el pagès i et cardarà algun crit, però no vam tenir cap problema.

Aqui probant La vida es boulder 6b+

Per problemes els dels boulders que ja et donen feina, vem estar al del final del sector damunt del camí ,el bloc Tàntric, és un que per una cara té un slap amb un bloc que té un mantel que se´m va negar tot i les ganes que hi posava (Hiperlaxitud 6b+), després vem probar/fer per la cara que desploma Krishna direct 6b i La vida es boluder6b+ ( el de la foto) molt macos.

Després de voltar vem fer una descoberta de la zona en la que vem trobar gairebé tots els blocs de la ressenya i dos o tres més que s´estant obrint. I encara en vaig trobar dos d´embardissats que també es podrien obrir.La veritat és que tot i que a primer cop d´ull no sembla massa bona zona, a la que t´hi vas endinsant hi ha sorpreses per tot arreu.Molt recomenable, hi tornarem!

Mare i fill tibant a Mentalmente imperfecto 5+

Finalment vem acabar al bloc del camí, dedicant-nos a saltar com uns mandingues en aquest bloc tant distret. Aquí podeu veure tota la family tibant cadescú a la seva olla i amb les seves línies particulars. El dia que en Lluc pugui escalar, sempre li podrem dir que els fa al flash, ja que desde que té 1 mes ja ens els ha vist fer, je, je!.

Amb aquesta última foto acabo que demà he d´anar a currar: fixeu-vos que la foto esta presa just al moment del vol!!! ni peus ni mà!!

Llençant a La comarca 6b+

Rovinj ( Croacia)

Aquesta és la típica foto de posta de sol, suposo que no sorpren a ningú , que d´aquesta mena de fotos tothom n´ha vist moltes; però a mi m´agrada i m´agrada molt, penso que té tots els elements d´un caiguda de sol al mar, les gavines atrapades en l´encuadrament ( poc m´ho pensava que quedarien així), no hi ha el típic vaixell a l´horitzó però la torre de l´esglèsia és un bon molt substitut. Hi ha núbols en tres plans diferents que crec que donen una sensació de profunditat a la imatge i per reforçar aquesta sensació que millor que el disc solar en la seva més mínima expressió tot just al fons de tot.

La imatge és d´un poble costaner de la península d´Istria, concretament és Rovinj a Croàcia. Aquest poble ha set destruit varies vegades ja que històricament sempre ha set una zona de molt inetrés mercantil, Grecs, Veneccis, austro-hungars. Actualment tot i que s´observa que ha estat restaurat té un encant increíble. La foto va ser pressa a correcuita ja que a mesura que ens acostavem a la platja el sol anava caient amb aquella veloctiat que sempre ho fa quan esta tan cofoi! va ser baixar de la furgo i tenir el temps just per fer dos presses aquesta és la bona a l´altra el sol ja no hi és. No em deixa d´encuriosir aquest sol que durant tot el dia ens volta per damunt nostre amb un velocitat que sembla que li faci mandra avançar i amb un potència de radiació que no pots mirar-li a la cara i en canvi té aquets dos petits moments del dia l´alba i la posta en que el pots mirar de tú a tú i a sobre regalar-te imatges i sensacions que mai et deixen igual

Imatges de Tailandia

No és una foto que destaqui per una qualitat o una tècnica digne d´un profesional , sencillament es tracta del motiu: està clar una bona via de desplomako en un lloc paradissiac, la sorra, el mar . De fet la foto ens la va tirar un turista , em sembla que era japo ja se sap que a part de la sagrada família també van a a ltres llocs.;



la via en si es diu Café Andaman 7b en honor a un bar que hi ha just darrera del japo que va tirar la foto, la podria haver tirat tot prenent-se un gotet de sake, per cert per sakes els que vaig arribar a fer per arribar a la cadena, vaig emprear la tècnica del watterwar és a dir : fas un primer tiento amb les seves hosties conseqüents, tal com baixes has suat tant que t´has de llençar a l´aigua per termoregular el cos ( sempre queda l´opció cervessa fresca a dues passes, però desprès és difícil de tornar al segon round) pocs minuts després tor-nes a atacar i així anar fent fins aconseguir plantar la bandera entre els grillets de la cadena. Com a detall secundari no està de menys de fixar-se en la xurri del barret que aprofitant l´atenció general a l`atrevit escalador ( els neofits sempre es pensen que en saps molt) aprofita per depilar- se aquell puto pelet que s´escapa pel lateral del triangulillo del bikini!! però el noi de la dreta dels que passejen aquest està al cas de tot i no es perd detall. Jo m´he donat conte ara, dos anys després.

La imatge següent no és pas meva sinó de la Meri, però tot lo seu és meu i tot lo meu es meu. La veritat és que és bona i havia de sortir en aquesta selecció. Té la magia del foc que sempre ens ha captivat desde els temps de la prehistòria, el ser un foto nocturna i tenir una exposició prou llarga el foc queda realçat amb el seu moviment, una altre factor que la fa decisiva és el fet de que alestar en moviment circular, queda tot un cercle amb el noi enmig que l´enmarca tot i deixar-lo en segon pla , ja que l´element protagonista és el foc, sens dubte.

Està presa a Ton Sai Beach a la zona d´escalada de Krabi, igual que l´anterior. Després d´un dia de bones escalades amb algun banyet per anar refrescant , tornaves a l bungalof i feies una dutja i un masatge Tailandés d´aquests que et fan petar óssos que no sabies ni que tenies, en acabat ens baixavem a la platja a veure com es posava el sol en l´horitzó tot prenen una caixa de de cerveses i gaudint d´espectacles nocturns tipus turístic.

Aquesta tercera fotografia la podríem qualificar com a retrat, estar clar que el que predomina és la imatge d´aquest home que està en un segon pla, ja que en primer pla tenim dos homes que no tenen cap interés en la foto ni tant sols se l´s hi veu la cara, la seva importància està en que fan de quadre, d´enamarcatge de cortines que ens presenten el segon pla. M´agrada també la diferència de llums d´un pla a l´altre, que encara realça més la importància del retrat.

Com a últim detall que destaco de l´imatge és l´expresió de la cara , espontània, és va girar just al moment de capturar la imatge, cara d´esperar, de resignació, d´aburriment. Ens trobàvem al nord de Tailandia, dins d´un minibus esperant per marxar cap a Nong Khai en un trajecte d´uns 200 kms. que va durar 6 hores, realment apoteòsic. Mentre esperàvem per marxar, ben bé 1 hora, ningú baixava per no perdre el lloc ni que fós de peu. La situació era una mica Fellini: El minibus aturat en mig d´un socarral, ple de gom a gom, tots suant com a porcs i ningú sense moure´s no fós cas que et cardesin el lloc. És d´aquelles situacions que ara les recordes i rius però en el seu moment va ser prou dur..... el plaer de viatjar.

Per últim una posta de sol més a les platges de Krabi, en teníem una diferent cada dia i cada cop més maca. No hi ha gaire a comentar tret del capullo que es va posar devant de tot putejant-nos a la resta de fotoamateurs; hi ha qui m´ha dit que li dóna un punt d´interés, no ho sé, jo li hagués cardat un batu d´hòsties que l´hi haguesin hagut de posar 10 punts de sutura!.

Selecció d´imatges

M´enrecordo amb divuit o dinou anys fent una via al Gorro Frigi amb els amics de la infància, debiem ser al segon o tercer llarg , en Dani per cert amb els casc integral de la moto perqué sinó la seva mare no el deixava venir, com va suar el puta ( no ha tornat a escalar), recordo que stava a la reunió i tenia una bona imatge per sota: els amics, el casc, els turistes al camí, etc.
Vaig treure la càmera Kodak amb la funda de pell del meu pare que tant li va costar de deixar-me, però veient que el seu fill se li despertava la passió de la fotografia va acceptar, il.lús! Una obertura de F11 vaig a buscar una velocitat que compensés segons el revers de la caixa del carret que portaven una xuleta molt bàsica ja que no tenia fotòmetre ( tot era pur art o un bon cop de sort) i de cop i volta: zaaaaas! S´em escapa la màquina, s´arrenca la corretja de cuir que semblava que l´hagués rossegat un mardito roedó i a tomar pel cul!!

Sempre recordarè la cara de decepció més que de mala llet del meu pare . Ho sento! Aquesta secció va per Tú

Blocs de Corones

Aquests blocs ja fa temps que més d´un del Ripollés s´els ha mirat; però per lo que hi ha , nº de blocs, feina fer, accés, alçades, etc total que tothom ha passat. De fet jo tampoc m´escapava d´aquest procés homínid en el que primer al.lucines molt amb la troballa dessprés en tens dubtes i finalment cau en l´oblit per la seva poca viabilitat.

Però vés per on que degut a que ara que tinc un nadó d´un mes, en Lluc, em dedico molt més al bloc que abans, per les facilitats que em dóna com pare-escalador, dons ha recobrat un valor que tenia perdut i ja he fet el més díficil de tot: començar!!! a part de que no conec cap zona de blocs en calacari pur i dur i penso que li dóna un valor afegit

Malgrat a que tens uns 10min de 4x4 i de que cada bloc s´ha de desbardissar com un cabró ha valgut la pena, ja tinc llest el primer bloc: El bloc dels Nardi en honor a la dona i al cunyat i han sortit uns passos més interessants del que em semblava, més d´un no em surten però ja sortiran o sinó si algú els fa ja m´ho dirà. Espero que aixó em motivi per netejar- ne algun altre, el gros és de tsunami autèntic i desprès quedarien 3 ó 4 de petits.

ACCÉS

De la carretera de Ripoll a Ribes un cop es passa Campdevanol quan s´arriba a la colònia Pernau tombar a la dreta jus al bar Punt Zero agafar la pista que duu a la cantera ( parking zona escalada) i continuar per la dreta , arribem a unes runes i la pista s´enfila fent marrades fins que s´acaba, tot jus aqui veurem els blocs, una mica abans del parking i per damunt la pista. No és imprescindible però un 4x4 no va malament. hi ha uns 10 min desde el bar.

BLOC DELS NARDI

Cara Oest

1. 6a un paset regletós i ja està

2. 4b per escalfar

3. 5c laterals regles

4. 5c mateixa entrada però llençament a dreta i mantel

es podria entrar sit del forat de la dreta, trav esq, i empalmar amb

l´entrada pero és estratosfèric!!

5. ? no em surt!

6. 5c una mica més a la dreta.

Cara Sud

7. ? Esperó-desplom maplarit

8. ? Desplom puta

9. 5c mantel

10. 5b més mantel

11. 5c Inici travessa cara Est

Cara Est

11. 5c Travessa pel filo

12 ? Passillo puta

ESCALADES A TAILANDIA

Encara que gairebé fa un any que hi vem anar estrenaré el blog amb aquest viatge fascinant que vem fer amb la Meri la tardor del 2006 . La majoria de gent va escalar a la zona de KRABI, realment és la zona més interessant, però n´hi ha d´altres. Nosaltres varem combinar l´escalar a Krabi amb una volta pel país visitant el Nord (Chiang Mai) on vem escalar a una zona força interessant Crazy Horse Butress i també vem veure el Nordest ( Nang Khai); però sens dubte el millor és la peninsula de Krabi , platges paradisíaques i escalades per xorreres espectaculars, Aixó sí no oblidem que estem al sudest d´Asia i que la xafugor és impresionant i escalar a l´ombra no és una opció , és una obligació. La millor época és a final de la tardor i l´hivern cal tenir en comte que per les vacances de Nadal has de demanar tanda per escalar. Nosaltres i vem anar tot just acabat el monzó finals octubre principis de novembre i havia gent però suportable, aixó sí ens feia un ruixadet gairebé cada dia.

EL NORDEST

La població més important d´aquesta zona és Chiang Mai i aquí vem fer excursions interessants per poblats rurals on predomina el cultiu d´arrós , però està tot molt enfocat al turisme i té poc d´autentic. així que vem fer de guiris i vem anar amb elefants, vem fer un trekking, i vem anar amb bamboo rafting . I com que vem comprobar que els desplaçaments ens sortien molt cars perqué et cobre 4-5 vegades el preu d´un tailandès per ser turista , vem llogar una motos que ens van sortir tiradas de preu.

Doncs aquí sota ens podeu veure amb la màquina de 100cc que amb els meus 83kg , els pocs de la Meri i el material d´escalada. i arribava a agafar 80km/h , ara no et dic res lo difícil que es fa conduir per l´esquerra, je,je. La zona està a uns 20 km de Chiang Mai i arribavem amb uns 40min. A la zona no hi ha cap servei cal comprar-ho a l´últim poble uq queda bastant enrrera.

Es important a gafar més aigua de la que ens sembla per que es sua molt,molt i molt. gaire bé és millor escalar amb banyador que amb els típics pirates acabaven empapats. Es probable trobar molts mosquits que emparanoien un mica amb lo de la malària i aquestes coses , nosatres portavem espirals antimosquitstipus decatlon i sino cremava fulleraca que com és tot molt humit cardava unes fumeres que ni els indis quan va apareixer el Carter!!.

L´escalada és un calari gris molt adherent en la zona de plaques vies de v-a 6b de forats regletes, etc i en la zona de desploms és vermellós amb xorreres , sostres,menys adherent i molt més atlètic. Tota la zona dels arcs és molt espectacular amb orientacions variades per anar fent segons passa el dia. Per dins del cor dels

arcs en les seves entranyes i amb una arribada a la reunió espectacular hi ha un 6b al.lucinant, per darrera vaig fer un parell de 6c´s amb canto i bastant agraïts i per la part principal un 7a i 7a+ bastant a bloc molt rabiosos.

La Meri disfrutant de les xorreres . En David a a dalt xorreres penjant del sostre




La Meri en un 6a en David en un 6c