dimarts, 11 de desembre del 2012

Cresta d´Alba o dels 15 gendarmes

Hi ha vegades que res surt com voldries , planejes anar a fr la cresta Salenques-Tempestats amb bivac a mitja cresta per disfrutar i no anar amb preses però el temps decideix canviar-ho tot.


Fas una vieta a la Torre de Marfil per aprofitar la tarda i el viatge! i penses demà cap a casa i un altre dia serà. Després d´uns vinos al Rabasón i mirar meteos que no t´aclareixen res, decideixes fer aquella aposta arriscada que diferencia l´éxit del fracàs i dius: Demà ens podem arriscar pujar amb els bus a Vallibierna i fer la cresta de Llosàs o Cregüeña, si plou avall i sino haurem fet algu. Perfecte ho preparem tot i abans de dormir anem a mirar horaris busos i preu, i quina sorpresa 17,40 anar i tornar amb bus a Vallibierna.. no ho acceptem.


I ara si que bé la precipitació total, com que je en tenim ganes de fer algú, decidim que ens llevarem ben d´hora pujarem a Cregüeña i farem la no gens menys ( que diria aquell) Cresta de L´aLba, olé els nostres ous!!


5,45 Sortim de Senarta per iniciar la Marató, arribarem a peu de cresta , Bretxa d´Alba a les 9 per iniciar l´escalada. El primer gendarme ja ens deixa flipats, roca freda , itinerari difícil de descobrir, roca molla de les plujes de la nit, un inici dur; en Dani flipa pepinillos per la dificultat no esperada però amb ganes i voluntat anem avançant en aquesta interminable cresta. Té la circumstància que el darrer terç de cresta far un tomb a l´esquerra i aixó fa que desde el principi vegis el final interminable, tot aixó junt amb les dificultats de la cresta que no cessen ja sigui superació de gendarmes, o petites agulles aèries amb uns patis curiosos, o trams de grimpada fàcil però inestable, fan que en algun moment veient el que encara queda busquis una escapatòria........ no val la pena un cop passes el rappel és millor acabar ja que aquesta tercera part és la més fàcil i si es vol es pot fer caminant.



La veritat és que és una molt bona cresta, en la que s´ha d´escalar, que en algun moment desitjaries haver portat els peus de gat , que psicològicament és exigent però en canvi és molt satisfaïent, a mí aixó de les crestes em fa sentir l´alpinisme d´estiu per la vena, allà a dalt, aquell sensació d´ocell , enmig de tant muntanya.......



La guia que duïem que és de barrabés ens diu que per baixar seguim la normal i trenquem cap una canal que ens duu a la bretxa entre el pic d´Alba i la Dent, després es retorna per la capçalera de Cregüeña per un mar de blocs gegants pedres inestables, que es fa bastant dur i llarg fins l´ibon del bivac. Ara sé que un cop al cim si has de tornar al bivac a recollir material baixes directe a la bretxa per dos rappels equipats i si no pots tornar per la vall d´Alba que sembla més curt. Nosaltres en la nostra particular marató tornem per on diu la guia amb alguna encigal.lada que altre per arribar a la bretxa de la Dent ( de fet és millor una mica més amunt que la bretxa seguint una vira-canal ascendent). Amb el cansanci i la matxacada la baixada es fa eterna i acabem encenen els frontals un altre cop a la part final.



Sóm a la furgo portem 16 hores d´activitat ara només ens falten 4,30 per arribar a casa, no para de ploure en tota la tornada, fins i tot hem de fer un apanyo a un limpia; però per dins la satisfació és inmensa , aquesta vegada ens hem arriscat com els bons i ens ha sortit bé, normalment sempre m´impera la prudéncia però de tant en tant un cop de gas et dona fluidessa.......equilibri, sempre el puto equilibri de les coses...............