dijous, 22 de maig del 2014

La Falsia : l 'origen

Un mal cop a l ‘ ull em fa estar amb el període de baixa conseqüent. No hay mal que por bien  no venga  que diuen , i estic aprofitant per  el repòs obligat i la  posició del cap cot per visitar tota mena de formats tecnològics del típic llibre de piades,  pàgines, blogs, vídeos, foros etc.

                I així he anat a petar a Moià amb el sector de la Falsia, d´on m’ he sorprès del munt de vies que hi ha actualment i la manca d’ informació de l’ origen, així que com que hi vaig participar activament, i no tinc altre cosa que fer, vaig a posar-hi cullerada.

Corria l ‘any 99, en que segons les profecies d’ en Nostradamus faltava poc per a la fi del món; quan un matí varem agafar una guia de BTT i ens varem proposar fer una ruta pels volts de Moià . Quina sorpresa la meva quan poc després de començar trobàvem aquell megadesplom. Al primer moment vaig pensar és impossible que no hi hagi cap via i si no n’hi ha és que deu ser roca podrida.  De via esportiva no n’ havia  cap només una burilada súper vella de la que no n’ he tret cap informació. I la roca en l ‘arrencada  es veia molt descomposta. No obstant dies més tard vaig anar-hi expressament amb la intenció de mirar-me l ‘ únic punt de  la paret on semblava que sortiria una via, la fisura central. I sí va sortir una línia de 7a que li vaig posar Ai carai!  , davant de l ‘inesperat resultat final. (Nº12 de les ressenyes)

Això em va animar i en mica  vaig anar obrint vies, amb el handicap de que en aquella època , més ben dit gloriosa època , el meu màxim nivell era el 7b i ja veia que les vies sortien dures, massa dures  pel que jo m’ hagués estimat; però és la roca qui mana no l ‘equipador. Tot i aquest principi i  degut principalment a l ‘estat de la roca, i la meva manca d’ experiència en obrir vies dures, vaig haver de fer alguna xapussa  amb la sika i el taladare.

En el sector conegut actualment com a sector dreta, no hi havia res, a part de falgueres, esbarzers  i potser algun buril vell (no me’n recordo )i un bon dia va aparèixer en Joan de Moià que va anar equipant les primeres línees del sector dret. Mai més varem coincidir i ignoro si va ser ell qui va obrir la resta de línes.

En aquella època vivia a Nou Barris i per festa major venia un grup de flamenrock o algu similar que es feia dir Los Finos, en honor seu  i al a seva capacitat de cantar i veure finos a la vegada, vaig obrir una bona línia que espero que els hi faci els honors que es mereixen. Fins i tot em vaig comprar el k7 on sortia el seu eslògan : Los reyes del achilipunk blues, brutal encara ric ara, que bons.
Atxanta’t va ser una línia que em vaig treballar molt i que té caràcter, tal com sempre m’ ha agradat equipar, llàstima que em vaig quedar a les portes de fer-la, i ara ja em pesa el cul. Vaig anar obrint les altres, Ments tancades, L’Alquimista, It’s showtime, i la del costat que no m’ en recordo quin nom li vaig posar (Nº4) .... Un dia en Pau Garcia també hi va posar la seva cullerada amb una via al costat esq. de Los Reyes..... que si no recordo malament va batejar amb el nom de Capricho pal Vicho ,(Nº13 de les ressenyes). I els primers encadenes van venir de la mà d’ en Pau, del Víctor Fernàndez i en Catx.

Després me’n vaig anar a Ripoll i vaig abandonar el sector, de fet veia que els seu interès era molt local  i les vies massa dures. Però un grapat d’ anys després, xafardejant per la xarxa vaig veure que en Ramonet havia fet Los reyes del Achilipunk blues , quina grata sorpresa!. I ara que he vist el munt de vies que s ‘han obert i encadenat  tant a un costat com l ‘ altre , no deixa de fer-me sentir content d’ haver cregut en les possibilitats d’ una bauma que a priori només es veia roca podrida.


 Adjunto les ressenyes del magnífic blog  Sensepell.



4 comentaris:

Fernando ha dit...

Bon dia.
Gracias por la historia.

parrella ha dit...

bones sagal!!
fa temps quet buscaba!! passem correu per contactar amb tu!
apa no es joan sino jordi

deivid´s ha dit...

Bones jordi-joan, et passo correu d.codony@hotmail.com, ja parlem.Salut

deivid´s ha dit...

Merci Fernando per la lectura!